En principi era una seqüència fàcil de rodar. Es tenia el despatx de Peña instal·lat als estudis Orphea, i el comandant rebia el pagès que al·legava conèixer la ubicació d’un camp d’aviació
rebel.
Venia precedida d’una introducció que no podem veure a cap dels muntatges. Amb ella, s’aconseguia la continuïtat amb la dramàtica seqüència XX, en què en intentar passar la línia del front, José és traït per un taverner, que assassina a Pío, el seu company. Per aquest últim pla el guió indica que «José guarda el ganivet a la butxaca i fuig. La càmera el segueix», però tampoc no es pot veure aquesta fugida a la pantalla.
Continuant amb el guió i comparant-ho amb la pel·lícula, en aquesta falten els cinc primers plànols, que aquí citem, resumint-los i comentant-los (en cursiva):
DECORAT: Lloc de milicians. Lloc de comandament. El camp d’aviació i el despatx de Peña. (només es veu en pantalla aquest darrer).
1.- Un lloc de milicians en una cruïlla, amb tres milicians. Arriba José i l’aturen. Comença a explicar la història.
(Al guió publicat (Era, 1968)[i] s’indica: No se’l sent. Al mecanografiat (Fund. Max Aub[ii] i IVC) s’indica: JOSÉ: (explicant) sense més detall.)
2.- Lloc de comandament. Darrere d’una taula, un responsable. Davant seu José i dos milicians de perfil. El responsable pren el telèfon mentre José surt:
RESPONSABLE: Que el portin amb cotxe al camp d’aviació.
DISSOLVÈNCIA
Al guió mecanografiat, a la columna de les intervencions, es detalla:
CONTÍNUA LA HISTÒRIA ININTERROMPUDA. FINAL DE LA HISTÒRIA.
(No sabem si això era un indici que es pensava intercalar uns plànols de José explicant la seva història, el cas és que aquesta acotació no apareix a Era (1968) ni en cap dels guions publicats posteriorment).
3.- Despatx de l’esquadrilla. Dos milicians introdueixen José per la porta que acaben d’obrir. (idèntic redactat al mecanografiat i Era (1968))
4.- La càmera al despatx de l’esquadrilla. Entra José amb un milicià que el condueix a Peña…
MILICIÀ: Camarada Peña, un pagès que ve de Linàs.
PENYA: Està bé.
Surt el milicià.
(Si els primers plans requerien un decorat diferent, aquest, que requeria un únic extra (el soldat que acompanya José) a afegir els dos actors (José Lado i José Santpere), es produeix ja al despatx on es desenvolupa la resta de la seqüència i que podem veure en pantalla. Malgrat això, o no es van rodar, o va ser un dels fragments sense rodar posteriorment a França, atès que ni José Lado ni Josep Santpere no va passar a l’exili el 1939).
I una darrera nota curiosa per al cinquè pla omès i per a la qual serveix el comentari anterior.
5.- Josep vist per Penya. Al costat, penjada a la paret, una bota de vi. Josep interroga amb els ulls, agafa la bota i beu; es neteja la boca, penja la bota.
(Un comentari addicional, que revela alguna dificultat en la traducció des de les notes de Malraux al text en espanyol: Al guió mecanografiat, s’indica com a recipient per al vi una “carbassa”, que Max Aub va corregir a mà com a “bota”).
A la resta del guió coincideixen totalment les dues versions analitzades.
Un darrer apunt sobre aquesta seqüència i com és nomenada en els diferents guions publicats. Cal afegir que la que precedeix la seqüència analitzada és una conversa entre González, dos militars més i el comandant Jiménez (que no apareix a la pel·lícula ja que totes les seves seqüències no van ser incorporades al muntatge). Vegem-ho esquemàticament.
GUIÓ MECANOGRAFIAT: Jiménez: XXIIbis – Penya+José: XXIII
EDITORIAL ERA (1968): Jiménez: XXIII Penya-José: XXIIIbis
L’Avant-scène cinéma (1968)[iii]: Jiménez: XXIII Penya/José : XXIIIbis
Archivos de la Filmoteca (1989)[iv]: Jiménez: XXIIbis – Penya+José: XXIII
Gallimard (1996) (que segueix la pantalla): Jiménez XXIIbis – Penya/José: XXIII/XXIV
L’historiador Thornberry[v] coincideix amb ERA i Avant-scène cinéma: XXIII i XXIIIbis
Lleugeres diferències inexplicables. Per embolicar-lo una mica més, el mateix guió mecanografiat indica, al final del seu XXIIbis, en una nota posteriorment ratllada (ICV) per Max Aub:
NOTA: Per a aquesta seqüència (la de Jiménez) l’interès dramàtic de la qual és limitat, resulta preciosa la descoberta sobre la vista de Linàs amb els trossos destruïts i els incendis localitzats. (Donant després tres maneres d’aconseguir-ho).
Potser fou la dificultat d’aconseguir els ambients de Linàs -destrossa, incendis- la que impedí el rodatge d’alguns d’aquests plans encara que, per desgràcia, no seria per no tenir-los a mà.
En fi, una mostra més de la precarietat de mitjans, del caòtic del calendari i de les escasses possibilitats de muntatge, que es trasllueixen fins i tot en les publicacions posteriors del guió com acabem de veure.
Podreu gaudir de la reconstrucció dels plans no inclosos a la pel·lícula gràcies a l’excel·lent treball del nostre amic SERGI ROMERO.
SABER-NE +: Passar les línies.
NOTES:
[i] MALRAUX, André (1968) Sierra de Teruel. Mexico, Ed. Era. Pàgina 77
[ii] André Malraux-Max Aub. Scénario Sierra de Teruel. AMA. Sing. C. 32-14 Pàgines 59 y ss.
[iii] Sierrra de Teruel-Espoir. L’avant-scène cinéma. N. 385. Octubre 1989.
[iv] Sierra de Teruel, cincuenta años de esperanza. Archivos de la Filmoteca. N.3 Sept-Nov. 1989.
[v] THORNBERRY, Robert S. (1977) André Malraux et l’Espagne. Ginebra. Lib. Droz. P. 227