Després d’haver fet una presentació de Sierra de Teruel al poble de Sarrión (Teruel)[i], ara voldria reflexionar sobre una hipòtesi que vaig plantejar durant la xerrada: podria el nom de ficció de Linás, que té un paper tan significatiu a la pel·lícula, estar basat en el Sarrión real?
La idea em va venir d’un mapa que es veu en diverses seqüències de la pel·lícula, en el qual Linás està marcat com el punt on convergeixen dues línies de comunicació. En mirar el mapa real de la zona indicada, la que s’assembla més al dibuixat és la zona de Sarrión. Vegeu la imatge per comprovar la coincidència (o simple suposició):
Al guió, a la seqüència III, el comandant Peña informa el capità Muñoz dels pobles que s’han alçat contra els franquistes, seguint una línia de dreta (est) a esquerra (oest): «Escatón, Pinares, Navas, Puerto Veleto i altres pobles… hasta Linás». Els noms són tots ficticis (en realitat, serien els pobles del camí cap a Terol: Jérica, Viver o Barracas, per exemple),
Però durant els mesos que la esquadrilla de Malraux va estar activa, tots aquests pobles es trobaven dins de la zona republicana. Per tant, el fet que s’hagin sollevat és pura ficció.
Més endavant, a la seqüència XXXIIbis, es mostra la trajectòria del vol de l’aeronau per bombardejar un camp rebel (vegeu la figura). Per ser precisos, cal assenyalar que el 27 de desembre de 1936, la intenció era bombardejar Terol, no un camp clandestí (marcat amb una creu), i molt menys al sud-est de Sarrió/Linás. L’episodi és real, però el bombardeig en qüestió va tenir lloc a la zona de Valladolid (Arévalo) a principis de setembre i, de fet, gràcies a la informació proporcionada per un pagès local de la zona d’Olmedo.
Malraux vincula dos esdeveniments separats per gairebé quatre mesos: el bombardeig del camp d’Arèvalo del 1 de setembre de 1936[ii], i l’atac a Terol el 27 de desembre del mateix any[iii].
No obstant això, l’ús de noms ficticis és curiós quan en altres seqüències apareixen noms reals de localitats de la zona (vegeu fotograma de la seqüència XXXII. El guió indica: Peña tatxa el nom d’un altre poble d’una pàgina del seu quadern…), on apareixen Jérica i Viver, entre
d’altres. Una hipòtesi podria ser que això es va fer per evitar despertar dubtes, atès que la ubicació d’aquests pobles (incloent-hi Linás/Sarrión) difereix de la realitat històrica. Una altra possibilitat és que s’hagués fet per recordar parcialment la ruta de vol dels avions de camí a Terol[iv], però sens dubte no on haurien anat des de Chiva per recollir els cotxes per a l’enlairament. Si hagués estat el cas, s’hauria fet en pobles prop de l’aeròdrom, com ara Cheste, Torrente o Godelleta, i no a més de 50 quilòmetres de la base.
Un últim punt sobre aquest assumpte. A Sierra de Teruel, s’entrellacen tres fils narratius: mentre que la història del pagès esmentat i la de l’esquadrilla (amb episodis com el del voluntari Schreiner o l’avió abatut al qual els vilatans corren a rescatar) també es poden trobar a la novel·la L’espoir, una gran part de les seqüències relacionades amb Linás no tenen paral·lel en el relat escrit.
De fet, com s’ha assenyalat, l’informant pagès no provenia del poble assetjat que suggereix la pel·lícula (Linás), sinó d’un altre poble d’una província diferent i en un moment diferent.
En un fullet sobre la novel·la[v], es comparen certs passatges amb el guió de la pel·lícula; específicament, pel que fa a la defensa de Linás pels seus habitants amb l’ajuda de republicans que arriben de la ciutat, es cita erròniament el capítol II, ii, 12 de L’espoir. En tota la novel·la no hi ha cap referència a la resistència d’un poble assetjat, ni a la destrucció d’un pont per ajudar-ne la defensa. La descripció detallada de
l’atac a un camp rebel clandestí, guiat pel pagès, es limita a aquesta operació, que implica la caiguda d’un dels avions.
Per concloure, una altra reflexió suggereix que el guió podria haver començat utilitzant noms ficticis i que més tard, amb la col·laboració de Max Aub, s’hi van incloure noms de pobles reals, tot i que el nom de «Linás» —que apareix en les notes inicials d’André Malraux[vi]— no es va corregir. En aquestes notes veiem (cal notar que sota el títol inicial «Sang de gauche», que més tard, durant el rodatge, seria substituït per «Sierra de Teruel» i, per al seu estrena el 1945, per «Espoir») com la intenció era encara d’utilitzar noms equivalents de la novel·la, com ara Magnin (que més tard, per acontentar la República que finançava el projecte, es va convertir en el comandant Peña), i en la qual ja apareix el nom de Linás.
NOTES:
[i] Jornadas de memoria histórica: “Vuelta al frente de Teruel”, Sarrión, 30 y 31 de mayo de 2026
[ii] https://www.visorhistoria.com/secuencia-xii-2-jose/
[iii] https://www.visorhistoria.com/historia-del-potez-n-y-valdelinares/
[iv] https://www.visorhistoria.com/trayecto-linas/
[v] BOCHET, Marc (1996) L’espoir de Malraux. Étude de l’œuvre. Paris, Hachette, p. 45.
[vi] Catalogue of the exhibition «André Malraux. La tentation du cinéma». BNU, Strasbourg, 2026. p. 69