La intriga va començar quan revisava les anotacions del guionista tècnic de Sierra de Teruel, Boris Peskine[i], on indica que arribat a Barcelona, a l’hotel “després de dinar, Malraux ens presenta una periodista russa, corresponsal de Pravda, Bola, i Max Aub, un escriptor espanyol d’origen alemany”,
Qui era la tal Bola? Com a corresponsal de Pravda, Malraux havia conegut i entaulat amistat amb Mikhaïl Koltsov durant els primers mesos de guerra, però després del II Congrés d’Escriptors per a la defensa de la cultura (València, Madrid, Barcelona, París), el periodista seria cridat a Moscou i acabaria sent eliminat el 1940, acusat de trotskista, en part per la seva amistat amb Malraux[ii].
Revisant els assistents russos a l’esmentat congrés a l’excel·lent volum de Manuel Aznar, podem veure que també Bola (Boleslava Boleslavskaia) estava present a l’esdeveniment, pel que sembla com a traductora, com demostra la dedicatòria que deixo[iii]: “El meu cor està amb la joventut espanyola!, que és tan heroica i tan bella!” (Madrid, 8/VII71937)
I aquí apareix un amic, gran expert a Malraux, que ha publicat sobre el viatge de Malraux a l’URSS[iv]. M’indica Mr. François de Saint-Chéron que a l’obra de Malraux “Lazare”, en ple procés de deliri en el tractament que estava rebent Malraux per la seva malaltia del son, ja a l’ocàs de la seva vida, escriu[v]: “Imatges d’Espanya comencen a remoure’s en mi, entre cançons i en la derrota. He tornat a veure a Madrid aquella jove que vaig estimar a Siberia quan les llums de les fàbriques soviètiques il·luminaven el fons de les estepes com l’esperança del món”. O sigui, que Malraux, amb una activitat frenètica durant el congrés del 1937, a un Madrid on no hi eren ni Clara ni Josette, reprenia l’amistat amb aquesta traductora russa. Però, on va començar la relació?
El maig de 1934, Malraux viatja a Rússia amb la seva dona Clara i en companyia del matrimoni Ehrembourg, sent acollits per Paul Nizan, que estava destacat a Moscou, i la seva dona Henriette. Durant tot el periple de visites, tant a Moscou i Leningrad com després a Sibèria, Malraux va comptar amb la col·laboració eficaç com a traductora de Bolevslava, a la qual l’escriptor prestava molta atenció. Ens explica el biògraf Olivier Todd[vi]: «Clara desitjava recompondre els espurnejants bocins de la seva relació. André no col·laborava, ja que mostrava un gran interès per Boleslava Boleslavskaia, una dona jove d’ulls grisos, dents ennegrides i cames supèrbies. Traductora i intèrpret de Malraux es va fer més amiga d’Henriette que de Clara, que vigilava André. A aquest i a Boleslava els costava força trobar-se a soles, tête à tête”
A quin nivell era aquest tête a tête?[vii] El biògraf segueix: “A cada planta dels hotels s’asseia una dejournaïa, responsable de les claus, que registrava per a la policia trobades, hores de sortida i entrada als hotels”. Per a les autoritats soviètiques quedava la informació de l’estreta amistat entre tots dos.
També hi ha una altra constància de la presència de Bola a Barcelona durant la guerra d’Espanya, i més concretament en contacte amb Malraux, segons Olivier Todd[viii]: “Al Majestic, Malraux es va trobar amb Théodore Dreiser, gegant de la novel·la americana. Una nova apagada elèctrica: sopar a la llum de les espelmes dels dos escriptors, el poeta Ernst Toller, Louis Fischer, Herbet Matthews i la senyoreta Boleslavskaia, arribada de Moscou com a periodista de Pravda… Boleslavskaia traduïa de l’anglès al francès per a Malraux.
Fet i fet, i seguint el mateix biògraf de Malraux, aquesta relació li costaria cara a Bola, que seguiria els passos de Koltsov. Indica en una nota[ix]: «Desapareixerà o serà afusellada entre 1939 i 1944, també perquè va conèixer els Malraux. En el moment de ser detingut, Babel demanarà a la seva dona que avisi immediatament a Malraux. Testimoni d’aquesta última a la pel·lícula documental de Chris Marker La tomba de Alexandre[x].
Trist final per a aquesta periodista i traductora que Janine Bouissounouse[xi] esmenta dient que durant el viatge a Rússia, “Malraux era escortat per una bella intèrpret, Bola, sens dubte agent del GPU”.
NOTES.
[i] http://docplayer.fr/187080876-Notes-de-boris-peskine-a-propos-de-la-preparation-du-tournage-de-l-espoir-juin-juillet-1938.html
[ii] https://www.eldebate.com/historia/20211121/koltsov-corresponsal-pravda-guerra-civil-termino-purgado-stalin.html
[iii] AZNAR, Manuel (2018) Segundo Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (Valencia-Madrid-Barcelona-París, 1937). Valencia, Inst. Alfons el Magnànim. Página 1144 para la dedicatoria de Boleslavskaya.
[iv] DE SAINT-CHÉRON, François, « Malraux en URSS. Notes oubliées », Viatica [En ligne], 9 |
[v] MALRAUX, André (1996). Lazare. Paris, Gallimard, col. Folio. Pàgina 99
[vi] TODD, Olivier (2002) André Malraux, una vida. Barcelona, Tusquets. Pàgina 183
[vii] MALRAUX, André (2007) Carnet d’URSS -1934. París. A la pàgina 88 diu: Frases tipus: Bola : “Això li agrada a vostè, o no?”
[viii] TODD (2002): 301
[ix] NOTA 17 del capítol 15. Pàgina 635
[x] Le tombeau d’Alexandre (Chris Marker · 1993 · 120′). Hi ha una còpia amb subtítols en català a la Filmoteca de Catalunya, sota el títol : “L’últim boltxevic”.
[xi] BOUISSONOUSE, Janine (1977) La nuit d’Autun. Paris, Calman-Levy. Pàgina 83. Citat al pròleg de Jean-Yves Tadié a: MALRAUX (2007): 19