De les onze escenes que no foren incorporades al muntatge final de Sierra de Teruel, hi ha la majoria de les que representen els habitants de Linás lluitant contra els seus assetjadors. A la primera (XV), els combatents de la resistència (que han estt aplegant recipients de tota mena) recullen campanes d’un ramat de vaques per poder-hi col·locar dinamita a dins i utilitzar-les contra les tropes rebels. S’havia de filmar a l’exterior que representava la plaça del poble i els seus voltants.
És evident que no es va filmar per la manca de ramats (amb les seves esquelles), malgrat que l’equip de rodatge va viatjar als Pirineus catalans per buscar-los. L’anècdota reflecteix l’ambient d’escassetat i fam que imperava en aquells dies, possiblement la tardor de 1938. Max Aub[i] ens diu: «La determinació de Malraux de trobar vaques —que al final van resultar ser ovelles— ens va fer passar dies buscant pels Pirineus espanyols; així vam descobrir algunes esglésies romàniques i aquell llac amb els seus dos cignes negres, i el xofer preguntant amb els ulls brillants: «Es pot menjar això?»».
Tampoc no van poder filmar les seqüències següents, en les quals fins i tot van agafar la campana de l’església (XVI en procés de reconstrucció) i es van plantar amb aquests recursos minsos per enfrontar-se a la cavalleria i als tancs rebels.
Mirem el vídeo (2’30»), magistralment reconstruït per Sergio Romero amb IA, en què pretenem donar una idea del que podria haver estat, amb el màxim respecte i sense voler interferir en futures visualitzacions de la pel·lícula llegendària.
NOTES:
[i] AUB, Max. Pròleg a MALRAUX, André. (1968) Sierra de Teruel. Mèxic, Ed. Era. Pàgina 11.