Introducció
Als anys 30 el cinema és per antonomàsia «l’entreteniment globalitzat». La multiplicació de còpies de les pel·lícules i el baix preu de les entrades permetien l’accés a les classes humils i l’arribada a llocs remots, a diferència del teatre o l’òpera que arribaven a un públic acotat i aristòcrata…
I, si parlem de cine, l’Olimp era Hollywood. A la Meca del cinema s’havia inventat el Star system. Les estrelles eren ídols de masses, “éssers mixtos” propers i llunyans, mítics i reals.
La imatge de l’actor s’identificava amb els personatges i els personatges adquirien trets subtils de l’actor. El límit entre actor i personatge estava diluït. Així van sorgir les «estrelles» dels herois i heroïnes …que els actors interpretaven. Les Stars eren observades pel gran públic i el mode de vida i les seves opinions influïen en la societat. Pel que fa a això, André Malraux ja apuntava: “Mireu la gent quan surt del cinema quan l’espectacle ja s’ha acabat: trobareu en els seus gestos, els dels personatges que acaben de veure”[i] .
La Guerra d’Espanya
Per comprendre l’impacte mundial que va tenir la Guerra Civil, necessitem contextualitzar. El feixisme havia nascut a Itàlia a la primera postguerra i el 1922 havia accedit al poder. La crisi econòmica mundial que va desencadenar la caiguda de Wall Street el 1929, va fer que, al món, molts veiessin en el model italià una sortida.
Així, s’observen als 30 l’arribada al poder de diferents feixismes, i el 1933, a Alemanya, l’assumpció al poder de Hitler. Era el desencadenant perquè s’encenguessin els llums vermells. El 1935 Hitler va militaritzar la regió del Ruhr, violant les disposicions de Versalles. Aquest mateix any es van instaurar les lleis racials de Nuremberg. En paral·lel, Mussolini va envair Abissínia. Per molts quedava clar: Europa caminava directe a la tragèdia. Per això, no va ser la revolta militar del juliol del 36 a Espanya sinó la reacció popular per sufocar el cop, la que es va convertir per als sectors democràtics del món en una causa que havia de ser recolzada.
Hollywood i Espanya
Entre agost i setembre del 1936, dos membres alliberats del partit comunista americà, Lilliam Hellman i Dorothy Parker (que durant el conflicte va viatjar a Espanya), van crear a Nova York el Motion Picture Artists Committee (MPAC), que va dirigir el cèlebre novel·lista Dashiell Hammett. El seu objecte era ajudar Espanya i la Xina, en aquell moment envaïda pel Japó. El comitè comptava amb el suport del president de Mèxic i s’hi van sumar els actors Melvyn Douglas (vicepresident del comitè), Charlie Chaplin, Clark Gable, Edward G. Robinson, Paul Muni, Boris Karloff, Wallace Berry, Douglas Fairbanks Jr., John Garfield, Robert Montgomery, James Cagney i Frederic March; les actrius Sylvia Sydney, Miriam Hopkins, Louise Rainer, Joan Crawford, Bette Davis, Anna May Wong i Florence Eldridge (esposa de Frederic March); els directors John Ford, Lewis Milestone, William Dieterle, Frank Tuttle, Ernest Lubitch, i Frank Borzage. La majoria d’ells van ser també membres de la paral·lela Lliga Anti-nazi[ii]. D’aquesta manera, l’anomenat Front Popular de Hollywood, o «Brigada Hollywood» com la va denominar Javier Coma[iii], es va reforçar i consolidar.
El suport a la República va donar lloc a nombrosos sopars i còctels a casa de les grans estrelles de Hollywood, i a gires pels Estats Units realitzant col·lectes per recaptar fons que van ser difoses àmpliament per la premsa mundial. El primer enviament a Espanya va ser el de quatre ambulàncies que tenien inscrits als seus xassís el nom dels famosos aportants. I atès que tots ells eren “estrelles”, el seu posicionament va incidir en les postures de milions de persones.
L’escriptor Sciascia explica, que en la seva adolescència es va assabentar que Chaplin i Cary Cooper recolzaven els rojos… i que va ser aquest el detonant del seu antifeixisme: si ells estaven amb els rojos, hi hauria raons poderoses.
El cinema al servei de la causa republicana
Seguint l’exemple del cinema d’Einsenstein, que als anys 20 havia servit per divulgar les circumstàncies de la Revolució Russa, aviat les càmeres van jugar el seu rol en la guerra de propaganda.
Spanish Earth[iv] (Terra d’Espanya), estrenada al juliol de 1937 va arribar a ser projectada abans de la seva estrena a la Casa Blanca on els demòcrates espanyols comptaven amb Ethel, l’esposa de Roosevelt. Encara que no va aconseguir trencar les adhesions a la No intervenció, va ser una altra fita que va afavorir la difusió de la pel·lícula.
Terra d’Espanya havia estat produïda i filmada, juntament amb Joris Ivens, per Ernest Hemingway, que a més es va encarregar d’ajuntar fons per al seu finançament. Orson Welles va prestar la seva veu per al relat en anglès, i el mateix va fer Jean Renoir per a la versió francesa. Estrenada a Hollywood, a meitat de la funció, James Cagney es va aixecar i va sortir de la sala cridant: Jo pago una ambulància!
Uns mesos abans, el març de 1937, André Malraux havia viatjat a Estats Units amb l’esperança que la rellevància del seu nom i la seva oratòria incidissin en allò que considerava fonamental: aconseguir armes per a la República espanyola[v]. També ell es va reunir amb les estrelles del cel·luloide per aconseguir el seu afany.
El 1938, Malraux que també tenia fe cega en la importància del cinema, va encarar al costat de Max Aub, la filmació d’una ficció: Sierra de Teruel, que en aquest meravellós bloc de l’amic Antoni Cisteró es pot conèixer detalladament[vi]. Lamentablement, llavors la sort de la guerra estava ja tirada.
Voldria afegir que hi va haver dos documentals més, pràcticament coetanis a Spanish Earth però amb menys difusió. Un, anterior és Spain in flames filmat per la documentalista holandesa Helen van Doogen, que als Estats Units va ser prohibit en alguns estats.
L’altre Espanya 1936[vii], amb guió escrit per Buñuel, encara que aquest documental va ser distribuït per la Secretària de Propaganda de la República.
Conclusió
El cinema i Hollywood no van ser indiferents a la Guerra Civil Espanyola. L’adhesió de les seves rutilants figures va inclinar la balança de moltíssimes persones al món que, sense ideologia definida, van acompanyar les causes dels seus ídols.
L’ajuda total generada per Hollywood s’estima, va superar la xifra d’un milió de dòlars, i es va transferir a les oficines que el Motion Pictures Artist Committee tenia a París. Com el mític Rick de Casablanca… (Hollywood també va estar amb l’Espanya republicana).
Postil·les de Hollywood
*Charlie Chaplin va arribar a escriure un conte sobre l’afusellament d’un republicà que es va publicar en anglès als Estats Units i en català el 1938 .
*L’escriptor Upton Sinclair, tantes vegades vinculat al cinema per les adaptacions dels seus llibres, va estampar la seva adhesió en un llibre de molta difusió aleshores: «No passaran».
*Hi va haver una visita a l’Espanya lleial que va entusiasmar a propis i va enervar a aliens: Errol Flynn.
L’ídol va recórrer ciutats bombardeges i com no podia ser altrament sent «un valent», els fronts de batalla. Va estar amb la XV Brigada Internacional. Les fotos de Flynn a Espanya van recórrer el món.
* Quan es va desfermar a la postguerra la Caça de bruixes del macartisme a Hollywood…molts dels actors i actrius que havien donat el seu suport a la República espanyola van desfilar per la banqueta dels acusats…sota sospita de comunisme.
Bibliografia
*Gloria Domínguez López, El Star System, la construcció de mites al Hollywood clàssic. Universitat de Sevilla, 2015.
*Javier Coma, La brigada Hollywood. Barcelona, (2002)
*Visor de la història ( bloc)
*Hemeroteca (veure peus d’imatge)
——–NOTES——————
[i] MARION, Denis (1996). Le cinéma selon André Malraux. Paris, Cahiers du cinéma. Pàgina 6, citant Le Temps du mépris (MALRAUX, 1926).
[ii] DOMINGUEZ LÓPEZ, Gloria. (2015) El Star System, la construcción de mitos en el Hollywood clásico. A: https://idus.us.es/handle/11441/29327
[iii] COMA, Javier (2002). La Brigada Hollywood: Guerra española y cine americano. Barcelona, Ed. Flor del viento.
[iv] https://youtu.be/bCNJBjrlMIU?si=N1KmUNyddn6hi8Wu
[v] https://www.visorhistoria.com/la-verdadera-historia/#PARISNUEVAYORK