Ja coneixem la lleu diferència entre la versió de l’edició a França (acreditada a Espoir-Sierra de Teruel, com: una producció d’Édouard Corniglion-Molinier, en col·laboració amb Roland Tual) i la trobada a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, reconstruïda per Ferran Alberich[i], que l’ha descrit detalladament[ii]. Aquesta segona versió (de fet, l’original editada per André Malraux i George Grace el 1939) va ser restaurada pel mateix Alberich el 1994 i posada a disposició de l’Arxiu Nacional Cinematogràfic d’Espanya. El 2022, li van atorgar un premi per aquesta i altres restauracions de pel·lícules[iii].
La diferència més evident entre les dues versions rau en els plans de la seqüència XXXIX, l’última seqüència de la pel·lícula, en la qual s’han eliminat els plans que mostren pagesos xerrant mentre segueixen la processó que ha acudit en ajuda dels aviadors abatuts —filmat, sens dubte, a Collbató, com la resta de la seqüència, excepte el següent tall.
En aquest (a l’hora i 8 minuts de la pel·lícula), es veu com els vilatans surten del poble (Valdelinares, segons el guió) i s’uneixen a la corrua que els acompanya. Aquestes seqüències en particular són de gran importància, ja que han revelat, per primera vegada, el lloc concret del rodatge.
No és d’estranyar que, en fase d’edició, els semblés que les imatges de lacomitiva filmada a Collbató no coincidien amb aquestes del tall esmentat, de manera que va ser lògic que les retallessin. Al tall, a primera vista, veiem que la gran majoria de participants són dones (podria haver estat una processó l’abril o el maig de 1939?), mentre que al llarg de la seqüència XXXIX, rodada a Collbató, hi ha un gran nombre d’homes, incloent-hi uns 2.500 soldats proporcionats per la República per fer d’extres.
Però hi ha un detall encara més sorprenent: el lloc del rodatge. Això no s’ha esmentat en cap llibre ni article fins ara, almenys que jo sàpiga. És Cordes-sur-ciel, on haurien passat abans o després de ser a Villefranche-de-Rouergue, on sí que van filmar parts de les seqüències XII a XV a la plaça de Notre-Dame.
També cal destacar que el pla filmat al carrer de la Barbacane, que serveix d’obertura de la seqüència XXXIXbis —una seqüència que mereix un article per si mateix («Què pots fer per un mort? / ‘donar-li les gràcies’»)—, però que indica que s’havia concebut a França, amb la guerra ja acabada.
Curiosament, també es va utilitzar un pla general de la població de Cordes-sur-ciel, que serviria com a obertura de la seqüència IV, rodada en estudi (simulant una drogueria) a Barcelona mesos abans.
Tot plegat ens porta a creure que s’hauria de rodar a la primavera de 1939, quan es va fer un viatge per rodar escenes suplementàries breus.
A més de Villefranche-de-Rouergue i Cordes-sur-Ciel, on van rodar, també van visitar altres llocs, com assenyala Suzanne Chantal al seu llibre[iv]: «A l’abril van anar a rodar algunes preses addicionals essencials a Villefranche-de-Rouergue. És sorprenent com de semblants són aquells pilars romànics massissos, aquelles dones amb xals, aquells homes amb barbes espesses i armilles negres, als catalans (?). En el trajecte de tornada, a prop d’Espalion, veiem un castell meravellós[v] que, com el de *Le Temps vert* (la novel·la de Josette Clotis), perfora el cel amb totes les seves torres.» Curiosament, no esmenta Cordes-sur-ciel, malgrat que les imatges són inequívoques.
A continuació, presentem la ubicació exacta del lloc del rodatge, comparant una vista contemporània, amb la imatge fixa corresponent al seu costat:
NOTES:
[i] ALBERICH, Ferran (1998) Diecinueve planos. Aproximación informativa a dos copias de Sierra de Teruel. En: Archivos de la Filmoteca. València. Filmoteca del Govern Valencià. núm. 30. Octubre de 1998. Pàgines 92–106.
[ii] ALBERICH, Ferrán. (1999). «Sierra de Teruel»: una coproducció circumstancial.
[iii] https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20221005/ferran-alberich-premio-nacional-patrimonio-cinematografico-audiovisual-76876398
[iv] CHANTAL, Suzanne (1976) Un amor de André Malraux. Barcelona, Grijalbo. Pàgina 124.
[v] Podria ser el castell de Calmon d’Ot. https://www.chateaucalmont.org/ch%C3%A2teau/histoire/