A la primera entrada relativa a la seqüència I (Comencem bé), ja vam veure la comparació del guió previst i el que realment va resultar. Mostra de la precarietat amb què es va rodar la pel·lícula. Les diferències podrien ser degudes a diverses circumstàncies: des de la disponibilitat d’actors fins a la d’un avió com a attrezzo. Vegem-ho:
Al guió previst, a més dels figurants, apareixen tres actors: PENYA, ATTIGNIES i GARCÍA. El primer, és a l’interior de l’avió que s’estavella, i apareix quan en surt després d’haver colpejat la porta per obrir-se camí. ATTIGNIES i GARCÍA, estan entre els que, a terra, intenten ajudar, sufocant l’incendi i traient els ferits i el mort. A la pel·lícula, GARCÍA ja no apareix, ni tan sols en el pla en què Attignies i dos més contemplen ansiosos la baixada de l’avió. García no és cap dels dos, si el contrastem amb la Seqüència XXV, en què sí que pren un paper rellevant. Per cert, que en el muntatge de la pel·lícula, aquest pla amb els tres aviadors mirant l’horitzó, es repeteix a les seqüències I i XXV, sense que això estigui ressenyat al guió.
Però l’embolic no s’acaba aquí. El personatge de García està interpretat per l’actor Nicolás Rodríquez a qui en alguns guions se li atribueix el paper de Mercery. Atès que aquest té el seu misteri, l’analitzarem a la seqüència XXVI, en què apareixen els dos personatges.
També el protagonisme de PEÑA (José Santpere) difereix força. Si a la seqüència prevista, se’l veia sortir de l’avió sinistrat, recolzar-se en una metralladora i anar a informar (plànols 12-13); en allò filmat, apareix només en un parell de plans de l’interior de l’avió (2-5), molt possiblement rodats en dies diferents. Potser és una hipòtesi, a causa de la no disponibilitat de Santpere el dia, o dies, en què es van filmar al camp d’aviació, els exteriors que veiem a la pel·lícula.
Sembla lògic doncs que, els primers dies, es rodessin les escenes exteriors, amb la presència de Julio Peña com a únic actor rellevant en el seu paper d’ATTIGNIES, i després les imatges de l’interior de l’avió, amb José Santpere com a PEÑA. És probable que durant els primers dies encara no es tingués l’avió (o la seva maqueta de contraxapat i cel·lofana) disponible. Quan es va disposar de Santpere, ja no es podien rodar els plans de la portella que s’obria, traient les cames d’un ferit.
Així, doncs, la primera seqüència dista molt del desig a la realitat. Em permeto repetir aquí el que ja s’ha exposat en una altra entrada relativa a aquesta primera seqüència, en què es reprodueix el que hauria pogut ser si s’hagués pogut materialitzar el desig de Malraux (que fins i tot pensava, segons diu Marion, iniciar la pel·lícula amb el mugit de un toro)