El periple a Collbató els ha deixat exhausts, així que la resta de la setmana s’han dedicat a un descans relatiu. D’una banda, els tècnics han revisat les càmeres, els focus i la resta del material per deixar-lo disposat per a noves seqüències. Mentrestant, Malraux i Aub han repassat amb Marion el punt del rodatge en què estan. Per a gran disgust del primer, el belga li ha anunciat la seva partida a finals de mes. Al cap de pocs dies el seguiran la resta dels francesos. Com a contrapartida, Petit ha acabat la construcció de la meitat de l’avió Potez fet amb xapes de fusta que servirà per rodar interiors.
El diumenge 16 d’octubre finalitzen la curta aturada amb un sopar a l’hotel d’Aub, el Majestic. S’hi allotja també l’escriptor Ernest Hemingway que s’uneix a l’àpat amb els francesos i la periodista Boleslavskaia[i], Bola, sempre atenta als moviments de Malraux. Berenguer, que amb l’anunciada absència de Page i Thomas ja serà una part més de l’equip directiu[ii]. Per a disgust d’André, l’americà s’uneix al pessimisme de Marion. Ell, que acaba d’arribar d’una visita al front de l’Ebre, també abandonarà Espanya desolat al cap de poques setmanes, declarant: “Goya no era al Museu del Prado, era al carrer, als camps, a les carreteres d’Espanya”[iii]. A insistència de l’americà, han pujat a la seva habitació on s’ha begut whisky en abundància.
L’endemà s’han reunit a Produccions Malraux per fer una parada i estudiar la situació. Tot i la ressaca, Aub va anotant les seqüències ja rodades del tot o en part. Els grups dels guerrillers que surten de la ciutat per recolzar Linás estan gairebé acabats, amb el que s’ha rodat en estudi, al carrer Santa Ana i a Tarragona. Faltaran els interiors del mateix Linàs que s’hauran de rodar en estudi. D’altra banda, tret del moment en què s’estavella l’avió, que rodarà Berenguer des del funicular aeri de Montserrat dimarts, també la seqüència final, la XXXIX, es pot donar per finalitzada, en haver deixat per a una possible filmació als Pirineus francesos la seqüència XXXVII, amb els aviadors accidentats a la neu[iv]. També, tret d’algun serrell, es tenen filmats els plànols rodats a l’aeroport del Prat i al de Sabadell. Cada cop sembla més difícil rodar les preses que necessiten material militar. Tret del canó prestat a Tarragona, no han aconseguit fins ara que els deixin ni els canons, ni els tancs que requereixen les seqüències de la defensa de Linàs (XVIII, XIX, XXI, XXII)[v].
La recepció de les bobines que són revelades a París per Roland Tual és també un problema que, sens dubte, afectarà l’exactitud dels ràcords. En el millor dels casos triguen un parell de setmanes. Sovint ha hagut de ser Max Aub, qui si no?, qui ha hagut d’anar a Perpinyà o Tolosa a buscar-les i passar-les per la frontera, operació no sempre fàcil.
—Bé —diu l’escriptor espanyol en notar un patent decaïment—. Tret de Cervera[vi], sembla que ja no tenim grans desplaçaments. Centrem-nos en allò que tenim i busquem allò que ens falta. Al meu entendre, el primer és el Poble Espanyol. Aquesta mateixa tarda veuré si concreto ja alguna cosa. Qui m’acompanya?
Malraux eludeix la visita, al·legant que ha d’acompanyar Josette a l’hospital Clínic perquè li curin el peu. A Marion no li pregunten, atès que ja ha anunciat la marxa. Berenguer indica que s’ha de quedar a Laya Films per acabar algunes coses, davant la previsió que la seva dedicació a Sierra de Teruel es veurà incrementada amb la marxa dels dos càmeres francesos, Thomas i Page. Aquest últim, de mala gana, accedeix a acompanyar Aub.
—Louis, passi també per Orphea, després em dirà les possibilitats del mig avió que m’han dit que està acabat.
Així ho faran, amb un ensurt afegit. Pel que sembla, en acabar la reunió de planificació, Berenguer no ha anat al pis superior per als assumptes de Laya, sinó que ha acompanyat la seva dona a una perruqueria propera. La doble activitat al Comissariat de Propaganda i amb Malraux ha portat a certa tibantor en la parella, que ell intenta alleujar. Però la mala sort ha fet que, mentre ell l’esperava al carrer, ha passat un control i ha verificat que els seus papers, amb l’exempció d’acudir a l’arma d’aviació on serveix, havien caducat durant la seva estada a Collbató, cosa que no li ha permès anar a renovar-lo[vii].
Afortunadament, algú del Comissariat ha vist el succés i ha avisat. En absència de Met Miravitlles, en una audiència a la Generalitat, han pensat que potser trucar a Max Aub seria una bona solució.
Pujat al mig avió que han construït els germans Miró i el responsable del decorat, Vicente Petit, Max Aub, que el coneix des dels temps de teatre a València, l’abraça a aquest calorosament.
—Quin geni estàs fet! Esteu, perdó –adreçant-se als dos germans d’atrezzo.
Page es mou pel decorat, fa com que enfoca amb les mans, després tots dos contemplen com poden elevar algunes parts per a millor posicionament de la càmera. Sí, serà una fita cèlebre en el món del cinema. No hi ha, segons la seva opinió, cap pel·lícula amb plànols de l’interior d’un avió en vol[viii].
—Què tal si anem a dinar tots junts a la Font del Gat. És aquí mateix. Crec que l’avió s’ho val.
Però un ordenança interromp:
—Truquen al telèfon al senyor Aub. Del Comissariat.
Assabentat del que ha passat, Aub agafarà el cotxe que els ha portat i anirà immediatament a la seu de l’avinguda 14 d’abril.
—On és? Què ha passat?
Pel que sembla, l’havien detingut i portat al bar Términus[ix].
—Bé, si són del PSOE potser ho podré arreglar.
Max baixa pel Passeig de Gràcia fins on li han indicat. Però Berenguer ja no hi és. Se l’han emportat per interrogar-lo al cinema Coliseum.
Aub reclama la presència de Serramía per si la seva pertinença al sindicat pot ajudar. L’assumpte és greu, ja que segons qui l’interrogui li pot imputar el delicte de deserció.
Berenguer està assegut en un passadís amb altres detinguts. Des d’una porta al fons del corredor, van cridant per a l’interrogatori. En queden tres quan sent la veu afrancesada d’Aub.
—Pareu!, pareu!
Un soldat de guàrdia fa gest d’aturar la seva estrepitosa entrada, però la vista del carnet de Serramía el frena. En Max es dirigeix a la porta i l’obre impetuosament.
—La República necessita aquest home. Vam estar rodant tota la setmana lluny de Barcelona. Aquest senyor —assenyala Berenguer— va estar filmant més de dos mil soldats que el mateix Negrín ens va cedir. I vostè pensa interrompre una tasca imprescindible per divulgar la situació en què ens trobem per un fotut paper caducat fa pocs dies?
Serramía treu el cap per la porta. La conversa no durarà gaire més. Displicent, l’interrogador farà un gest com d’escombrar amb la mà.
—Endugui-se’l. Faci el que vulgui amb ell. Però si el tornem a agafar sense papers anirà directe a la presó.
Abraçant-lo per l’espatlla, caminen fins a la sortida. A la nit, l’enuig de Malraux serà majúscul. A Berenguer l’han cuidat en previsió del que està a punt de passar: la deserció dels tècnics francesos. Se li ha donat menjar del què els envia l’amiga de Josette, i bons de llet per als seus fills. L’oblit d’uns papers, d’altra banda cada vegada més difícils d’obtenir, no pot enfonsar el projecte de la pel·lícula. Berenguer, penedit, insisteix que no tornarà a passar i l’endemà, com previst, es desplaçarà amb un ajudant a rodar el xoc de l’avió contra la muntanya des de l’interior del funicular aeri de Montserrat.
Durant tota la setmana, les alarmes i els bombardejos sovintegen. Han decidit esperar una remesa de pel·lícula verge que els envia Tual (Aub haurà d’anar a Perpinyà a recollir-la), per reprendre la filmació. En aquest cas al Poble Espanyol, del qual han tingut bones notícies. Podran rodar exteriors durant una tarda de la setmana següent, l’última d’octubre. Aub els ha confirmat que José Lado i dos actors més per als papers de Pío i el Tabernero, juntament amb alguns extres, pocs i d’edat avançada, estaran a punt per rodar la seqüència XX, que passa en una taverna. La filmació s’hauria pogut anar en orris ja que la taverna que tenien previst utilitzar, situada a la zona de la catedral, amb un pati del darrere adequat per a la mort del taverner, havia quedat destruït pel bombardeig del divendres 21 a les 6 de la matinada. L’atac va causar 20 morts i 67 ferits. L’equip de rodatge haurà d’improvisar en una altra taverna del Poble Espanyol i substituir l’exterior previst pel jardí del darrere dels estudis Orphea, des del qual s’albirarà el campanar mudèjar del recinte contigu.
Les notícies de l’Ebre cada cop són més negatives. Es resisteix amb heroïsme, però la diferència de potencial és dramàtica. Serà ja el 30 d’octubre quan les últimes resistències republicanes aniran caient com a fitxes de dòmino. Dos dies abans haurà tingut lloc la manifestació d’homenatge i comiat a les Brigades Internacionals. A Barcelona hi haurà actes molt rellevants, especialment la desfilada pel carrer 14 d’abril, amb discursos altament emotius, com el de La Passionària, que drà[x]: “Vosaltres deixeu a Espanya els vostres camarades morts i un poble que sap estimar-vos, que us ha ensenyat el seu idioma i el camí que cal seguir”. Molts dels components de l’equip de rodatge de Sierra de Teruel han anat a la desfilada. Hi han assistit un quart de milió de persones[xi]. Ho comentarà Max Aub en una conversa entre amics, a l’Oro del Rin. Amb un diari a la mà, els diu:
—Fixeu-vos el que diu el meu amic Machado (Antonio). “Tot el que hi ha de tràgic en la gesta espanyola dels nostres dies culmina en el fet que hagin d’abandonar-nos els nostres millors amics, els homes abnegats i generosos, que han combatut per un ideal de Justícia i per l’Espanya autèntica, davant els traïdors de casa nostra i els mercenaris i servils, obedients a la perfídia reaccionària dels de dins i la cobdícia dels de fora”[xii]. —Quan el vegi al Consell del Teatre l’abraçaré. Algunes llàgrimes cauran. Ja ho crec!
Finalment, dimecres 19, aconseguiran rodar a l’interior del Poble Espanyol, aprofitant que hi ha pocs interns, entre l’última sortida al camp de treball núm. 3 d’Omells de Na Gaià a la comarca de l’Urgell, i l’arribada dels que estaven a l’Hospitalet de l’Infant (núm. 2) i que es dirigiran a un altre proper a la Seu d’Urgell[xiii]. A primera hora, Lado i els qui interpreten el taverner i Pío[xiv] entren per la porta de les muralles d’Àvila, acompanyats de Max. A l’interior ja els esperen Malraux i Marion que els acompanyen pel carrer Caballeros fins a la cruïlla de Principe de Viana amb la baixada Cervantes. Han de travessar una barrera que han col·locat la guarnició del SIM per evitar que siguin molestats durant el rodatge. Per l’altra banda hi ha barreres a la Plaça Aragonesa. Abans de l’hora del dinar, però, hi haurà alguns avalots generats per la curiositat i el malestar existent, especialment quan s’ha deixat passar un vell amb un ase perquè travessi l’escena.
Thomas, en la què serà possiblement la seva última presa, ha situat la càmera als porxos que representen els arcs de Sos del Rei Catòlic. A la seva esquerra apareixen els dos pagesos que intenten passar les línies per informar els aviadors de la ubicació d’un camp clandestí enemic. La càmera els seguirà circularment.
José (José Lado) va davant. Pío l’arriba i atura, ja a la baixada de Cervantes. Ha vist l’entrada d’una taverna i suggereix al vostre amic que entrin per demanar informació. És el moment en què a una indicació d’Aub travessa l’escena el vell amb un ase, pujant per Cervantes.
Ho han assajat. No és difícil, llevat de trobar la posició adequada dels dos pagesos perquè se’ls vegi la cara durant el curt diàleg, després del qual retrocediran uns passos fins a l’entrada de la taverna, que no és tal, coberta amb un sac. Abans d’entrar, discutiran sobre la contrasenya a utilitzar amb el contacte.
Hi ha temps. Ho assagen una segona vegada i després filmen. El durà a terme Manuel Berenguer amb Page al seu costat donant-li instruccions, preveient-ne la partida ràpida. No ha estat fàcil fer tornar a l’ase fins al punt d’entrada al plànol. De lluny, va creixent el murmuri dels curiosos. S’acosta l’hora de dinar. L’equip de rodatge ho farà als estudis Orphea.
A la tornada, el responsable del Camp de treball núm. 1 els atura a la porta del local on pensen rodar l’interior de la taverna.
—Per avui ja n’hi ha prou. M’han esvalotat el galliner i aquest recinte no està per a les seves fantasies. La gent està molt nerviosa. Aquí només entren per ser distribuïts en altres camps on la vida és molt dura i ho saben. A molts, a més, els interroguem aquí. Així que: no, senyors, ja els he deixat fer-ho aquest matí, però ja n’hi ha prou. No més exteriors[xv].
Després de molt de discutir aconseguiran poder rodar a l’interior. Ho faran en un petit bar situat a prop de l’entrada, amb la col·laboració de tres extres asseguts com a clients. El taverner, amb una ampla faixa i cara de pocs amics, després que li hagin demanat un cafè amb gotes, pregunta si van armats i qui els envia. En dir-ho Pío, els convida a sortir a un pati exterior. De fet, el bar té un recinte cobert del darrere que és on s’ha posat la càmera en algun dels plànols, mentre que als altres s’ha instal·lat al mateix bar. Quan ha sortit, s’ha demanat el concurs d’un nen, fill d’un oficial de la guarnició, que jugarà amb un gat. El taverner, de mal humor, li dirà:
—Deixa en pau el gat.
El gat, tan present als escrits i a la vida diària de Malraux.
Dies després es durà a terme el rodatge de la traïció del taverner, en un dels jardins del voltant dels estudis. S’hi havien cultivat tomàquets i altres verdures, però en aquell moment estarà erm.
Envolten l’espai amb canyes, per evitar la visió del descampat circumdant, ja que ha de semblar el pati exterior del darrere de la taverna. Aub s’esforça a col·locar verticalment aquesta protecció. Sua com un condemnat mentre altres s’ho miren amb un cert sarcasme.
La seqüència és violenta, la única agressió física en una pel·lícula de guerra. En ella, després que el taverner dispari sobre Pio, José ho apunyalarà. Tots dos moriran, atalaiant-se de lluny el campanar mudèjar reproducció del d’Utebo.
Al muntatge final, la seqüència es rematarà amb un gira-sol una mica pansit. Un missatge d’optimisme a una República en declivi.
SABER-NE +: Rodando en el Pueblo Español (vídeo: 5’20»)
Seqüència XX: Passar les línies (l’odissea de José)
NOTES:
[i] Havia estat la traductora de Malraux durant el seu viatge a l’URSS el 1934. Vegeu: https://www.visorhistoria.com/qui-era-bola/
[ii] Declaracions d’Elvira Farreras. Archivos de la Filmoteca, nº 3: Pàgina 292.
[iii] GUZMAN SANGUINETTI, Ignacio (1978). “Ernest Hemingway” en Los revolucionarios del siglo XX. Madrid, Club Internacional del Libro. Página 161. El volum està dedicat a l’escriptor americà i a André Malraux (per CASTRO, Ernesto), lògica encara que curiosa coincidència.
[iv] No s’arribarà a rodar per la manca de temps, i serà substituïda la seqüència per algunes imatges d’arxiu de muntanyes nevades, no coincidents amb el paisatge del rodat a Collbató.
[v] Que finalment no s’inclouran al muntatge final, quedant aquesta fase ridículament curta. A la versió francesa de la pel·lícula es va intentar esmenar amb uns breus rètols editats per Denis Marion.
[vi] Segons les nostres dades, no es va arribar a filmar en aquesta població, tot i haver estat visitada i avaluada com a molt pertinent com a exterior. Tot i això, en diversos estudis s’esmenta Cervera com la ubicació del rodatge. En concret THORNBERRY (1977):224, assenyala com a rodades allí les seqüències XIV, XXXI i XXXII. No menciona en absolut els rodatges fets ja a França (Villefranche de Rouergue i Cordes-sur-ciel).
[vii] Archivos de la Filmoteca nº 3. Página 282.
[viii] A totes les referències apareix l’artilugi, que fins i tot es portaran a França en la seva fugida. No obstant, fins on coneixem, no hi ha cap imatge del rodatge usant el mig avió.
[ix] Un dels més de quaranta centres de detenció. Situat al Passeig de Gràcia, 54, depenia de membres del PSOE.
[x] https://archivo.juventudes.org/dolores-ib%C3%A1rruri-pasionaria/despedida-las-brigadas-internacionales
[xi] Vegeu vídeo a: https://youtu.be/xtJO_OG2MRk?si=HOxAcxvlw3TJOtO-
[xii] La Vanguardia, sábado 29.10.1938. Pàgina 1.
[xiii] BADIA, Francesc (2001). Els camps de treball a Catalunya durant la guerra civil (1936-1939). Montserrat,PAM. Pàgina 60.
[xiv] Es desconeix el nom dels actors que interpreten el taverner (aquest en una única seqüència) i Pío, tot i tenir un paper de cert nivell en altres seqüències ubicades a Linás.
[xv] Com veurem, aconseguiran rodar a la Plaça Aragonesa un fragment nocturn de la seqüència XXXII.