Aquestes línies sorgeixen de tres entrades a la web VISORHISTÒRIA, que comenten el rodatge de les seqüències VII a X de la pel·lícula Sierra de Teruel (André Malraux, 1939), filmades gairebé íntegrament a Tarragona. S’intenta reflectir les dificultats de rodatge, les localitzacions dels exteriors utilitzats, així com aportar els comentaris i les anècdotes dels qui el van viure personalment.
Ens diu Josette Clotis, la companya de Malraux durant tot el rodatge a Espanya, en una carta datada el 22 de setembre del 1938 dirigida a la seva amiga íntima Suzanne Chantal[i]: “Vam tornar ahir de Tarragona, on acabem de passar quinze dies. Els bombardejos són molt més impressionants que a Barcelona […] Què bonica és aquesta ciutat! Sota les muralles hi ha un jardí amb figueres, tarongers, gessamins i, a baix, el mar. Tot el que estimo al món”.
En aquesta missiva, Josette informa que la filmació avança a ritme de tortuga, cosa que és inquietant i treu de polleguera Malraux. Sens dubte, per rodar la major part de tres seqüències, la VIII (8 plans), la IX (23 plans) i la X (5 plans, analitzada en un altre article d’aquesta web), en un perímetre limitat de la ciutat del sud de Catalunya, quinze dies semblen molts. Vegem-ne alguns detalls:
La secretària de producció, Elvira Farreras[ii], explica que Malraux va acceptar que ella s’unís a l’expedició amb “tota la tropa”, encara que no semblava que la seva presència fos necessària. S’allotjaven a l’hotel París (avui desaparegut, situat a la plaça Verdaguer, 3), havent establert la secretaria a la 3a planta, tot i que l’únic telèfon era a la planta baixa. Relata també un parell d’anècdotes que ens poden fer pensar com el pas del temps pot modificar un record. A la primera, narra que el seu germà estava de metge a La Sabinosa, així que en assabentar-se que ella era a Tarragona va anar a buscar-la. Per casualitat va preguntar pel carrer de Móstoles, com li havia indicat Elvira, a una persona que va resultar ser André Malraux, i aquest li va explicar que era simplement un nom fictici del guió, i no pas un carrer de Tarragona. Bé, vegem: L’única possibilitat versemblant és que Elvira, que havia mecanografiat el guió, recordés que al plànol 5 de la seqüència VIII, algú diu que ha vist un cotxe al carrer de Móstoles, i Agustín respon: Sí, un Packard vuit cilindres (frase que no apareix a la pel·lícula). Una altra curiositat és que aquest model de cotxe correspon al que van posar a disposició de l’esquadrilla Espanya a Torrente (i que havia estat requisat a una rica família local), durant els últims mesos del 1936[iii].
Tot i això, el cotxe ja no estava en el seu poder i era molta casualitat que entre els vehicles que els havia cedit el govern hi hagués tal luxós model. Es va pensar potser a citar un cotxe potent, pesat, capaç de tombar un canó de campanya. Més endavant veurem que durant el rodatge a Tarragona es van fer servir dos cotxes (seqüència IX).
També hem vist a la primera cita que la companya de Malraux indica la duresa dels bombardejos, la qual cosa no sembla ser del tot certa. És humà que, a les seves cartes, inflés una mica les circumstàncies per impressionar la seva amiga Suzanne. Durant els dies que va durar el rodatge a Tarragona (aproximadament del 5 al 22 de setembre de 1938, hi va haver un únic bombardeig (veure mapa)[iv], realitzat per cinc Savoia S79 provinents de les Balears, a les 10:15h, amb el resultat de dos morts. Els llibres consultats coincideixen que el setembre va ser precisament un mes tranquil en comparació del conjunt del 1938[v]. A més, encara que l’alarma va generar ansietat, veiem que les bombes van caure relativament lluny tant de les ubicacions de rodatge com de l’hotel.
Atac aeri Tarragona 18.9.1938 (González Huix, 1990:105) (Bombes caigudes/Hotel/zona rodatge)
Contrasta també el dramatisme epistolar de Josette amb alguns detalls que ens apunten que en general van ser dues setmanes agradables, fins i tot de cert esbarjo quan se sortia del maremàgnum del rodatge. Així, Elvira explica com, atès el bon temps que feia, decidiren anar a la platja, de manera que van anar a comprar un banyador per a Josette. També es pot apreciar en l’actitud relaxada, gairebé festiva, quan ens diu; “a la nit, després de sopar, els tècnics i actors jugaven a cartes i es divertien parlant i rient fins molt tard… Aleshores m’anava a passejar amb Max Aub i Denis Marion, i alguna vegada també amb Josette i Malraux, a veure el mar”, o quan en tornar cap a Barcelona, la comitiva s’atura per menjar un raïm d’un camp del Penedès. Estaven al punt, però en haver estat sulfatats, al pobre Denis Marion se li van inflar monstruosament les mans per una al·lèrgia[vi].
EL RODATGE:
Els plans de Sierra de Teruel rodats a Tarragona s’inicien a la seqüència VIII, en què els exteriors es van limitar a la ubicació de les escales del Castell de Pilat, a la cantonada amb el Passeig de St. Antoni. Vegem comparativa del fotograma amb imatge actual:
El guió indica al principi[vii]: Perill: el mar, no descobrir més enllà de l’esplanada. La proximitat del mar va ser protagonista d’una altra anècdota explicada per Elvira Farreras, que indica la precarietat amb què es feia el rodatge: “Vam haver d’ajornar la tornada a Barcelona 24 hores, ja que calia esperar l’arribada de la bala que era imprescindible per acabar una escena del canó”, al que afegeix: “les escenes del canó van ser rodades amb gran realisme, fins a l’extrem que en una de les escenes (seqüència IX), va explotar una bala a pocs metres d’una barca que era a la platja. Alguna gent del poble va fer córrer la notícia que es lluitava pels carrers i que la guerra havia arribat a Tarragona”[viii].
Els vuit plans d’aquesta seqüència VIII segueixen els republicans quan, en doblegar una cantonada, veuen un canó que els impedeix el camí de sortida. Parlen entre ells i decideixen anar a buscar un cotxe per estavellar-lo contra el canó i així poder sortir. Cal assenyalar que malgrat ser voluntaris, tenien coneixements d’artilleria, ja que a la conversa es diu[ix] :
CARRAL: Qui entén de canons?
PERE: Tu. Barca, no vas servir al Marroc?
CARRAL: El 7,5 cada quan dispara?
BARCA: Crec que 15 trets al minut. Aquesta és la teoria.
n efecte, es tracta d’un canó Schneider 7 i mig (75/28 mm). La República va rebre durant la guerra almenys 200 unitats d’aquest canó, i d’altres es van fabricar a Trubia (Astúries) Era un model antic, sorgit el 1906, però eficaç, amb més freqüència de tir de la que suposa Barca. Apuntant eren 20 i sense apuntar, 25 tirs per minut[x].
Fotograma canó (sec. IX) – Canó Schneider 7,5 (sbhac.net)
L’ÚNICA SORTIDA.
La peripècia dels republicans que intenten sortir de la ciutat per portar dinamita i ajuda als assetjats de Linàs, segueix a la seqüència IX de Sierra de Teruel. És potser la més complexa entre les trenta-nou de que consta la pel·lícula, almenys pel que fa a la varietat de localitzacions. Va ser rodada en dues ciutats diferents i va patir múltiples contratemps que van requerir, com hem vist, estar dues setmanes a Tarragona, i tot i així es van tenir presses d’última hora.
Però anem per parts. La primera és que els quatre primers plànols de la seqüència IX[xi] van ser rodats a Barcelona, més concretament al carrer Montcada, al pati del que avui dia és el Museu Picasso, per seguir després a Tarragona. Estaven les primeres setmanes de rodatge, i es permetien el luxe de rodar amb certa coherència, després la guerra obligaria a muntatges molt més heterogenis i caòtics. És evident que a la ciutat del sud de Catalunya hi havia, i hi ha, localitzacions ideals per al guió, però també ho és que el mateix hauria pogut ser rodat al Poble Espanyol, a poca distància a peu dels estudis Orphea, centre neuràlgic de l’equip. Però va ser així, com veiem a continuació en el detall de les ubicacions. Seguirem els plànols, amb les imatges corresponents: fotograma i situació actual.
PLANS 1-4:
El cotxe, al carrer de Móstoles. Carral i Agustín s’acosten, s’asseuen, i apareix un gos a la part del darrere. El cotxe arrenca i surt, els dos homes davant, el gos darrere.
PLA 5:
El cotxe tomba a la cantonada del carrer. Després carrer Major, després, carrer de la Merceria, i doblega pel Passeig Torroja.
PLÀ 6: Pla mitg del canó
PLA 7: El cotxe avança zigzaguejant. Carral continua disparant.
A partir d’aquí, per problemes que es veuran després, apareix el fruit del muntatge de diversos fragments, en què es narra el xoc del vehicle amb el canó, cosa que implica la mort de Carral (Miguel del Castillo).
El conjunt finalitza a la Seqüència X, en què es veuen els voluntaris passant al costat del cotxe estrellat i, amagant-se dels trets dels rebels, córrer per aconseguir uns cotxes que els portin a Linàs (seqüència no filmada). Doncs bé, en aquesta escena el portal que s’entreveu després del literari vol de coloms és el de Sant Antoni, tancant així el periple rodat a Tarragona.
I com a resum, veieu el mapa de les localitzacions de rodatge:
UN RODATGE DIFÍCIL: EL GOS I EL COTXE.
El guió indica per a la seqüència IX[xii]: En primer pla i de front, al carrer de Móstoles, el cotxe. Carral i Agustín (el coix), arriben al cotxe. S’asseuen als seients davanters però amb prou feines han obert les portelles un gos que estava darrere s’aixeca…
Aquest gos té el seu què. En efecte, ignoro la causa, però André Malraux va tenir la mania que aparegués un gos al seient del darrere. Però és obvi que, amb l’enrenou del rodatge, el ca no estava quiet, per la qual cosa veiem Max Aub (l’home per a tot), subjectar-lo per les potes, amagat sota el seient posterior. Així es pot apreciar el cap caní en aquests primers plans. El guió finalitza indicant: Pla mitjà des de la part davantera del cotxe: els dos homes i el gos, que s’ha alçat i ha posat les potes entre ells. Òbviament, aquest pla es va suprimir, no veiem en cap moment el cotxe per part seva davantera i tampoc el gos en aquesta postura.
Previsiblement, aquest petit tall es va rodar abans d’anar a Tarragona. El cotxe que apareix al plànol 1 (Barcelona), si no és el mateix se li assembla molt al que apareix al plànol 5, així com al gos, ja a Tarragona. Aquest can apareix als primers plànols, fins al carrer de la Merceria de Tarragona, per després desaparèixer.
Seguim amb el gos. Estava previst que aparegués durant tota la seqüència, ja que fins i tot al pla 22, després del xoc del cotxe amb el canó, s’indica[xiii]: “Es comença en gran pla sobre la cara de Carral mort. Ombres d’oronetes. Després la càmera retrocedeix i descobreix l’Agustí i el gos”. Però no va ser així. Tot i els esforços de Max Aub, en algun moment el gos va saltar i no se’l va veure més, no apareixent a partir del pla 5 del guió. Cal assenyalar que no es va poder rodar segons el previst, ja que aquest pla es recrea en diverses preses (veure trajecte). Després el guió es va veure retallat en alguns plans, especialment els que filmaven els servidors del canó. Per a aquest, Malraux indicava al guió[xiv]: “Construir un canó (només una ànima de canó) amb les ratlles molt visibles, d’un diàmetre aproximat de 30 cm…” , cosa que per descomptat no es va realitzar, prou difícil va ser poder disposar d’una bala.
Per acabar amb el gos, llegim el que diu Denis Marion[xv]: «André Malraux va voler introduir al film un element espectacular: darrere del vehicle se situaria un gos que, durant la cursa, s’alçaria sobre el seient i del qual el seu cap seria tallat per un obús dels que llença el canó. […] Amb grans dificultats (com testimonien les fotos del rodatge), van col·locar el gos al seu lloc, però no va ser possible rodar el pla en què el gos (òbviament dissecat) és decapitat per un obús invisible”. Correspondria al plànol 17, que indica: “Plànol americà de Carral i Agustín. El gos ha quedat partit en dos trossos”. El col·laborador de Malraux treu la conclusió que l’art de l’escriptor i el del cineasta són diferents, aplicant a cada mitjà els seus propis recursos. Marion analitza amb detall aquesta relació entre els dos mitjans al seu llibre[xvi].
Anem ara pel cotxe. Segons el guió, un Packard vuit cilindres. Podria ser-ho a la presa de Barcelona, i també a les primeres de Tarragona, encara que el visionat no permet gaire precisió. Però, sens dubte, no el que veiem córrer pels carrers de Tarragona cap al canó que ha de destruir.
Pel que fa al cotxe, hi ha una anècdota sobre ell. S’havia de rodar el xoc de l’automòbil amb el canó, sortint llançat Carral per sobre del parabrisa. Per fer-ho, es va sol·licitar l’aportació d’un especialista que substituís l’actor[xvii] . L’enllaç sindical exigeix que sigui un actor de circ. Aquest puja i arrenca el motor, però al primer revolt xoca i inutilitza el cotxe (seria en aquest moment quan es va esfumar el gos?). Davant els crits d’indignació de l’equip de rodatge, dóna com a excusa que ell és acròbata però que no sap conduir. Aleshores, un grup (segur que Max Aub estava entre ells) es trasllada a la plaça de braus de Tarragona, que aleshores era un dipòsit de vehicles en desballestament, n’escullen un de descapotable (matrícula T 2055, de l’any 1927), una mica semblant al destrossat ( encara que amb diferències apreciables a simple vista, sens dubte no un Packard), i el porten a la part superior d’un carrer de fort pendent, l’empenyen i acaben el rodatge del pla. Qui salta per sobre del parabrisa no és l’actor que encarna Carral, sinó el seu doble. Vegem algunes imatges il·lustratives:
Si parlem del personal que va col·laborar al rodatge, podem dir que a més del gos i el cotxe, es van traslladar a Tarragona els actors que apareixien a les seqüències precedents (IV, VI i VII a Barcelona) i que donaven continuïtat al relat. Com a personatges principals, a més dels extres, cal assenyalar que són presents a Tarragona els que interpretaven Carral (Miguel del Castillo) i Agustín, el coix (tots dos que pugen al cotxe). També, per rodar les seqüències VIII i X: Barca, Pedro i González (José Telmo). Si sumem als tècnics i assistents, a més de secretàries com Elvira Farreras, constatem que la comitiva deuria ser nombrosa.
En resum, quinze dies de setembre, en què es van rodar un nombre rellevant de plans, en un ambient plàcid (tret del dia 18, i les alarmes habituals quan es van detectava un avió enemic, bombardegés o no), i amb moltes ensopegades degudes a la manca de recursos i, també, a la imperícia d’alguns dels seus participants.
PER VEURE SEQÜÈNCIA VIII: https://youtu.be/MVRcQByaiDg
PER VEURE SEQÜÈNCIA IX-X: https://youtu.be/Uz8fGm2IN74
SOBRE SEQÜÈNCIA X: https://www.visorhistoria.com/sequencia-x-la-fugida/
LOCALITZACIÓ EXTERIORS: https://youtu.be/wYPdk_WYrio
[i] CHANTAL, Suzanne. (1976). Un amor de André Malraux. Barcelona, Ed. Grijalbo. Pàgina 115
[ii] FARRERAS, Elvira (1989). Testimonio. Sierra de Teruel. Cincuenta años de esperanza. Valencia, Archivos de la Filmoteca. Nº 3. Año I. Septiembre-noviembre 1989. Pàgina 288.
[iii] Vegeu el capítol corresponent a La verdadera historia del rodaje de Sierra de Teruel en esta web. https://www.visorhistoria.com/la-verdadera-historia/#ULTIMAETAPA
[iv] GONZÁLEZ HUIX, Francisco J (1990) El asedio aéreo de Tarragona 1937-1939. Tarragona, Diputación de Tarragona -Institut d’Estudis Ramon Berenguer IV. Pàgines 104-105.
[v] GONZÁLEZ HUIX, Francisco J (1990), página 104-105. ARNABAT i ÍÑIGUEZ (2013), Atac i defensa de la reraguarda (Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. 1936-1939. Valls, Cossetània Edicions. Pàgina 531.
[vi] MARION, Denis (1970). André Malraux. Paris, Seghers -Cinéma d’aujourd’hui. Pág. 144
[vii] Sierra de Teruel. Cincuenta años de esperanza. Valencia, Archivos de la Filmoteca. Nº 3. Año I. Septiembre-noviembre 1989. Página 69
[viii] FARRERAS, Elvira (1989). Página 290.
[ix] Sierra de Teruel. Cincuenta años de esperanza. Valencia, Archivos de la Filmoteca. Nº 3. Año I. Septiembre-noviembre 1989. Página 70.
[x] https://www.amonio.es/canon_schneider_7528.htm
[xi] Sierra de Teruel. Cincuenta años de esperanza. Valencia, Archivos de la Filmoteca. Nº 3. Año I. Septiembre-noviembre 1989. Pàgina 72
[xii] Sierra de Teruel. Cincuenta años de esperanza. Valencia, Archivos de la Filmoteca. Nº 3. Año I. Septiembre-noviembre 1989. Pàgina 77
[xiii] Sierra de Teruel. Cincuenta años de esperanza. Valencia, Archivos de la Filmoteca. Nº 3. Año I. Septiembre-noviembre 1989. Pàgina 77
[xiv] Sierra de Teruel. Cincuenta años de esperanza. Valencia, Archivos de la Filmoteca. Nº 3. Año I. Septiembre-noviembre 1989. Pàgina 74
[xv] MARION, Denis (1970). Pàgina. 56
[xvi] MARION, Denis (1970). « Le cinéma selon André Malraux », en : André Malraux. Paris, Seghers -Cinéma d’aujourd’hui. Pàgina 82
[xvii] AUB, Max (1968) Prólogo al guion de Sierra de Teruel. México, Ed. Era. Pàgina 12.