El conjunt de seqüències de Sierra de Teruel IV i VI (la V, no va ser rodada), narren la reunió en una drogueria del comitè republicà de la ciutat (suposadament Terol) amb el delegat militar, debatent com ajudar la població de Linàs, assetjada pels rebels. Després seguirà el pas pels carrers de la ciutat per intentar sortir-ne (seqüència VII, rodada al carrer Santa Ana) i finalment l’heroïcitat del personatge Carral, estavellant un cotxe contra un canó rebel, per aconseguir passar el control de sortida (seqüències VIII, IX i X) i dirigir-se a Linàs amb dos cotxes que troben en un garatge proper (seqüència XI, no rodada).
Aquest conjunt de seqüències és potser el que va requerir més canvis i esforç de muntatge, ja que hi ha plans rodats en un interior real, en estudi i a tres carrers de Barcelona (Petritxol, Santa Anna i Montcada), així com en diversos carrers de la ciutat de Tarragona. En aquesta entrada ens centrarem en les dues primeres, rodades a l’estudi, reproduint l’interior d’una drogueria.
Una primera dada sobre el pla inicial de la seqüència IV: va ser rodat des del terrat del número 4 del carrer Cavallers de Tarragona[i]. Vegeu el plànol i el vostre àmbit en un mapa actual.
El guió ens indica[ii]: “Des de dalt d’una casa de la ciutat, que permeti fer una vista de conjunt sense que tingui l’aspecte d’una fotografia aèria. Panoràmica el més llarga possible que s’acaba enfonsant al fons d’un carrer buit” Doncs bé, aquest carrer buit ja no es va rodar a Tarragona, sinó que la filmació es va fer al carrer Petritxol de Barcelona. Com es dedueix això? Doncs analitzant el fotograma corresponent, que vol representar la porta de la drogueria, però que en realitat és la de la “Cestería José Lledó”, segons diu el rètol de l’entrada. Realment aquesta cistelleria existia des d’anys enrere (veure l’anunci de 1929). Posseïa una fàbrica a Crevillent (Alacant), un dipòsit a Barcelona, al carrer Avinyó, 50, i una sucursal a Petritxol, 15. Actualment, a Barcelona encara hi ha una Comercial Lledó Más SA, dedicada a la importació i venda de catifes, amb domicili diferent.
Max Aub, al seu parlament als que participarien en el rodatge, a finals de juliol de 1938, va dir respecte a aquestes seqüències[iii]: “A la rebotiga d’una drogueria està reunit un comitè clandestí del Front Popular. Al despatx, discuteixen el delegat militar enviat per les forces republicanes i el responsable del comitè. El que importa és volar el pont. Això només es pot dur a terme per camarades segurs. Ni aquests ni a Linàs —el poble que domina el pont— no tenen armes —o molt poques— i sí força dinamita, sobretot fora de la ciutat. Uns companys han trobat armes a casa d’un feixista i les porten”.
L’última frase ja correspon a la Seqüència V, que com hem dit no es va arribar a rodar o, almenys, a muntar. Quedem-nos a la drogueria, amb un plomall a la porta, per on se suposa que han entrat els republicans (el guió apunta que al carrer solitari es veu el delegat militar dirigint-s’hi, pla no inclòs a la pel·lícula)
Ens explica Denis Marion, l’assistent de Malraux, que[iv]: “Cap escena, per curta que sigui, està presa de la realitat. Totes han estat reconstruïdes en estudi o en exteriors. Per exemple, la drogueria va ser copiada fidelment d’una botiga real, fins i tot es van imitar els flascons i els pots”.
Bé, no era una drogueria sinó una cistelleria (o magatzem de catifes). I algun plànol es va rodar a la pròpia “Cestería José Lledó Más”, però no la totalitat, possiblement per manca d’espai. A la botiga (amb les escombres penjant), en presència de l’encarregat, segur que es va rodar la sortida del grup, que ja es veu a l’inici de la seqüència VII (imatge).
Potser es trobi una pista molt rellevant respecte al canvi en consultar el guió mecanografiat dipositat al fons Max Aub[v] (veure imatges), en què a l’inici se situava el rodatge en una cistelleria, que després s’esborraria deixant només la ubicació en una drogueria, com s’aprecia en el canvi manuscrit realitzat pel propi Max Aub.
I això es veu reforçat per la correcció aubiana a la seqüència VI. En adonar-se que la cistelleria no els servia, es va substituir per la drogueria, que es faria en estudi.
Així doncs, es podria pensar que es van rodar a la cistelleria els plànols inicials de la seqüència IV (gerència), i els finals de la VI (sortida). Cal esmentar un fet que reforça el relat: la botiga del número 15 del carrer Petritxol no té soterrani, i en canvi, al final de la seqüència VI, els republicans surten pujant una escala, per sortir (llavors sí) per la porta de la Cistelleria Lladó.
Al meu entendre és definitiu contemplar la imatge del llibre de Suzanne Chantal[vi], on veiem com n’estaven d’estrets en el moment del rodatge d’aquesta seqüència VI (a l’estudi!). Per això, avanço una hipòtesi completament subjectiva. Inicialment se’n van anar a la Cistelleria José Lledó Más, situada al carrer Petritxol, 15, per rodar les escenes IV i VI. Es va fer, però els plans filmats al seu interior no van sortir bé (o es va desestimar fer-ho ja d’entrada per l’escassetat d’espai), per la qual cosa posteriorment es va completar la seqüència als estudis Orphea. I per això, amb la insistència d’André Malraux i l’esforç de Max Aub, es van traslladar els estris necessaris (o es van buscar en una altra part) perquè no es notés el canvi d’ubicació. Curiosament, es va tenir a mà l’atrezzo corresponent a una drogueria, i no a una cistelleria, que hauria donat millor continuïtat al que s’hi filmava.
Una imatge confirma la presència de l’equip de rodatge al carrer Petritxol: una fotografia trobada a l’imprescindible Universo Max Aub[vii], publicat l’any del centenari del seu naixement. En ella, davant del número 15, apareix al costat de Malraux, un empleat de Lledó Mas, l’encarregat del guardapols que ja hem comentat, que és qui al final de la seqüència VI els obre la porta de la suposada drogueria. Amb ells, Max Aub i qui ens va explicar que s’havia fet així: Denis Marion.
Un apunt final sobre aquesta foto. Al principi vaig creure que seria la porta dels Estudis Orphea a Montjuïc, i que s’havia fet en el moment en què s’hi havien traslladat els estris necessaris (la damajoana en primer lloc, com veurem en una propera entrada). Però no és així. Si ens fixem atentament, a la part esquerra, entre el senyor del guardapols i un altre no identificat, es pot llegir amb dificultat la paraula alfombras. On es va fer la foto? Per descomptat, no en algun dels dos locals de Lladó i Mas. Però tampoc crec que als estudis es venguessin catifes. A l’hora de redactar l’entrada vaig demanar ajuda als amics. I va funcionar! Posada la fotografia al grup de Facebook BARCELONA ARA I ABANS, en veure-la, un membre em va oferir orientació per confirmar que la foto va ser feta davant del número 15 del carrer Petritxol, i el rètol invertit que s’aprecia a la dreta, corresponia al reflex del cartell de la botiga al vidre de l’aparador del davant. A més, vista la indumentària, possiblement va ser feta al final del rodatge de la seqüència, ja que apareixen més abrigats (colls alts) que la que s’ha vist abans del rodatge a l’interior (estudi).
CAMPO DE ESPERANZA: Fragmento de las mariposas.
NOTES:
[i] Correu a l’ autor del seu amic Joan Cavallé, escriptor, traductor i activista cultural. La seva familia va viure a l’immoble..
[ii] MALRAUX, André (1968). Sierra de Teruel. México, Ed. Era. Pàgina 25
[iii] AUB, Max (2002) Hablo como hombre. Segorbe, Fundación Max Aub. Pàgina 150
[iv] MARION, Denis (1989). ” Como André Malraux realizó « Espoir”, Archivos de la Filmoteca, I, nº 3. Pàgina 313
[v] Institut Valencià de Cultura. Fondo Max Aub. Pàgina 7 del guió.
[vi] CHANTAL, Suzanne (1976) Un amor de André Malraux : Josette Clotis. Barcelona, Grijalbo.
[vii] Universo Max Aub (2003) València, Museo de Bellas Artes.