Magí Crusells. (Doctor en Hª Contemporània. Director de Film-Història – Centre d’Investigacions. Universitat de Barcelona)
El segon Congrés Internacional d’Escriptors per la Defensa de la Cultura[i] –organitzat pel Govern republicà i amb la participació de la Generalitat de Catalunya, el Comissariat General de Guerra i l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes per la Defensa de la Cultura– es va celebrar entre el 4 i el 17 de juliol de 1937, coincidint gairebé exactament amb el primer
aniversari de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Va ser organitzat per les ciutats de València, Madrid i Barcelona. La primera edició s’havia celebrat a París del 21 al 25 de juny de 1935. Un centenar d’escriptors de 28 països van participar en el congrés espanyol amb l’objectiu de denunciar el feixisme i demanar suport internacional per a la Segona República Espanyola a través de la cultura. Entre els assistents hi havia André Malraux, que ja s’havia convertit en un símbol del compromís antifeixista després de liderar l’«Escuadrilla España» durant les primeres etapes del conflicte.
El diumenge 4 de juliol de 1937, el segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de València. Juan Negrín, Jesús Hernández, José Giral, Julián Zugazagoitia i Francisco Giner de los Ríos van presidir la sessió inaugural.
La presidència del Congrés la van ocupar els francesos André Malraux i Julien Benda; l’alemany Ludwig Renn; els soviètics Mikhaïl Koltsov i Aleksis Tolstoi (URSS); el danès Martin Andersen-Nexø; l’anglès Wilson Hugh Auden; l’americà Malcolm Cowley; el xilè Pablo Neruda; i els espanyols Antonio Machado i José Bergamín (Espanya)[ii]. El Congrés no va ser només una trobada de comunistes, ja que hi estaven representats diversos sectors de l’esquerra. D’aquí la presència d’intel·lectuals com Antonio Machado, Julien Benda i Octavio Paz.
El Congrés va estar presidit per l’estrella vermella de tres punxes –símbol, entre altres organitzacions, de les Brigades Internacionals– i els llocs d’honor van retre homenatge a diversos intel·lectuals que havien estat membres de les brigades i que havien mort, com ara Pavel Lukacs, Hans Beimler i Ralph Fox. Entre els membres de les Brigades que van assistir a les diverses sessions, la presència de Ralph Bates, Louis Fischer, Jeff Last, Gustav Regler, Ludwig Renn i Eric Weinert, entre d’altres, va ser especialment notable[iii].
Els temes tractats al congrés van incloure: el paper de l’escriptor en la societat; la dignitat del pensament; l’individu, l’humanisme, la nació i la cultura; els problemes que afrontava la cultura espanyola; el patrimoni cultural; la creació literària; el reforçament dels llaços culturals; i el suport als escriptors republicans espanyols[iv] (3).
Film Popular – una productora de cinema afiliada al Partit Comunista d’Espanya (PCE) – va produir el documental El Congrés Internacional d’Escriptors. Després del final de la guerra, aquest documental, juntament amb altres materials, va ser traslladat a la Unió Soviètica. Actualment, se’n conserva una còpia a l’Arxiu Nacional del Cinema d’Espanya, a Madrid; dura 9 minuts i 5 segons i prové de l’Arxiu Documental Estatal de Krasnogorsk, però li falta el so original. L’Arxiu Històric del PCE conserva una còpia de la pel·lícula El Congreso Internacional de los Escritores, que es pot veure a YouTube[v]. Aquesta pel·lícula recull en imatges diverses de les sessions que van tenir lloc a València, Madrid i Barcelona. Va ser dirigida per Julio Bris, que ja tenia experiència com a director de fotografia durant la Segona República. Era membre de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura, un dels organismes organitzadors del Segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura. Amb l’ocupació imminent de Catalunya el gener de 1939, va travessar la frontera i es va establir a França. Va morir al camp de concentració de Gusen (Àustria) a 35 anys, presumptament a causa de la disenteria[vi].
El documental comença amb diversos delegats que apareixen a la pantalla, asseguts en una terrassa després de baixar d’un autobús, xerrant animadament entre ells; cal destacar que el brigadista internacional Gustav Regler apareix al costat d’Ilyá Ehrenburg.
Un cop dins la sala de sessions de l’Ajuntament de València, Juan Negrín, Julio Álvarez del Vayo i el representant de la delegació soviètica, Mikhaïl Koltsov, els adrecen unes paraules de benvinguda. Entre les diverses imatges dels assistents, n’hi ha una en què es veu André Malraux amb un aire pensatiu. Els participants al Congrés aplaudeixen els diversos discursos dels ponents, i alguns d’ells fins i tot saluden amb el puny enlaire. Es filma la sortida de l’Ajuntament, i es pot veure la figura de Ludwig Renn al costat de la seva compatriota Anna Seghers. En una altra escena, Ludwig Renn s’adreça al públic reunit en una sala. L’acte està presidit pel txecoslovac Egon Erwin Kisch, acompanyat per Rafael Alberti i el danès Martin Andersen-Nexø.
Després de mostrar una delegació de congressistes visitant els llocs dels bombardejos a Madrid – en un moment donat, la brigadista internacional Billi Bredel apareix al costat d’Anna Seghers – El Congrés Internacional d’Escriptors ens porta als esdeveniments celebrats a Barcelona el 12 de juliol. A Barcelona, els delegats van visitar la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya —l’actual Palau Robert, situat al Passeig de Gràcia amb l’Avinguda de la Diagonal. El corresponsal de Pravda, Mikhaïl Koltsov, apareix en un moment del documental. Posteriorment, van ser rebuts pel president Lluís Companys al Palau de la Generalitat.
El documental conclou amb un banquet que va tenir lloc a la Font del Lleó de Barcelona, amb la presència de Rafael Alberti i la seva esposa María Teresa León juntament amb un grup de delegats. De fet, durant el Congrés era habitual veure assistents estrangers intercanviant opinions amb poetes espanyols com ara Antonio Machado, Miguel Hernández i Rafael Alberti.
Tot i que el documental The International Congress of Writers no conserva cap so, l’esmentat arxiu de Krasnogors conté altres imatges d’aquest esdeveniment que sí que en tenen: The International Congress of Writers in Defence of Culture, que dura uns 7 minuts i està classificat com a metratge descartat del documental The International Congress of Writers. Una de les diferències és l’escena en què els delegats surten de l’Ajuntament de València, després de concloure una sessió, per anar a dinar. No obstant això, a més de El Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura, aquest arxiu cinematogràfic també conserva altres imatges d’aquest congrés que inclouen so.
La primera part del número 20 del noticiari soviètic[vii] K sobitiyam v Ispanii –la traducció al català seria Sobre els esdeveniments a Espanya–, publicat el juliol de 1937 i amb una durada de 7 minuts i 48 segons, està dedicada a la defensa de Madrid i al Segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, i conserva el so original. A partir del minut sis aproximadament, se centra en el Congrés. Juan Negrín, president del Govern republicà, adreça unes paraules de benvinguda als participants. Quan Ludwig Renn apareix a la pantalla —assegut a les escales de la sala de plens de l’Ajuntament de València a causa de la gran multitud—, el presentador el presenta com «el comissari internacional de les Brigades».
Durant el discurs que Julio Álvarez del Vayo adreça als delegats, es fa referència a les Brigades Internacionals.
Álvarez del Vayo: «Les absències, en alguns casos irreparables, com la del company Pablo de la Torriente, comissari de guerra…
L’absència del company Regler (aplaudiments), que finalment s’ha recuperat ràpidament de les seves ferides; però amb el dolorós record, com a combatent antifeixista, d’haver vist caure al seu costat un dels comandaments més valents de les Brigades Internacionals, el general Lukacs (aplaudiments). Les Brigades Internacionals, compostes per voluntaris autèntics, van venir a Espanya perquè van preveure correctament que la lluita que s’hi lliurava era la lluita de tots els escriptors i tots els homes lliures’.
Julio Álvarez del Vayo descriu els brigadistes com a «voluntaris per la llibertat i la justícia social», en contrast amb «els soldats mercenaris dels països totalitaris», referint-se als italians i als alemanys. A continuació, el brigadista Gustav Regler llegeix un discurs en espanyol.
Gustav Regler: «Nosaltres també confiem en la victòria del poble espanyol, que lluita no només per la seva pròpia cultura, sinó per la cultura mundial. Visca la victòria del poble espanyol! Visca la República Espanyola!» (aplaudiments i crits de «visca»).
André Malraux. Fotograma del documental The International Writers’ Congress
A la segona part del noticiari soviètic K sobitiyam v Ispanii núm. 20, estrenat el juliol de 1937 i amb una durada de 7 minuts i 52 segons, també hi ha un segment dedicat al Segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura que inclou so, tot i que de vegades es perd. S’ha conservat imatge de diversos delegats; entre ells destaca Ludwig Renn, escoltant i aplaudint un orador. Hi ha imatges de les forces republicanes durant la Batalla de Brunete. Aquestes donen el pas a d’altres en què una delegació de l’11a Divisió presenta al públic els trofeus de guerra —cascs, banderes…—
capturats a l’enemic durant aquella batalla. El narrador comenta que aquestes es van mostrar als assistents al Segon Congrés Internacional d’Escriptors per la Defensa de la Cultura. Escenes d’aquest esdeveniment s’alternen amb d’altres d’una sessió del Segon Congrés celebrada a l’Ajuntament de València, en la qual els participants —incloent-hi una imatge d’André Malraux— aplaudeixen un discurs. Aquest muntatge està editat com si tot el metratge s’hagués rodat al mateix lloc. En qualsevol cas, és fàcil distingir els dos recintes perquè la sala de plens de la capital valenciana és de forma semicircular, mentre que la de Madrid és rectangular.
La premsa de l’època no fa cap menció que els congressistes assistissin a un acte en què s’exposava material militar capturat pels republicans a l’enemic; tanmateix, segons Andreu Castells, hi ha proves que una delegació de congressistes va rebre diversos combatents que arribaven de la Batalla de Brunete[viii].
NOTES:
[i] Per informació exhaustiva sobre el congrés, vegeu: AZNAR SOLER, Manuel y SCHENEIDER, Luis Mario. II Congreso internacional de escritores para la defensa de la cultura (3 volums). Valencia, Conselleria de Cultura, educación i ciencia, 1987.
[ii] La Hora. Diario de la Juventud (València, 6 de juliol de 1937).
[iii] CASTELLS, Andreu. The International Brigades in the Spanish Civil War. Barcelona: Ariel, 1972, p. 231.
[iv] Mundo gráfico, núm. 1341 (Madrid, 14 de juliol de 1937).(4)
[v] https://www.youtube.com/watch?v=vrSmtAKClRs
[vi] BERMEJO, Benito i CHECA, Sandra. Llibre memorial: Espanyols deportats als camps nazis (1940–1945). Madrid: Ministeri de Cultura, 2006, p. 413
[vii] La guerra filmada. Filmoteca española-Ministerio de Cultura. Madrid, 2009. DVD 3: Programa VI: La guerra internacional. https://www.youtube.com/watch?v=bX6ly9PN7tU
[viii] CASTELLS, Andreu. Op. cit., p. 231