4.1.9 AGOST CARRER SANTA ANA
El 24 ha estat de preparació per al rodatge al carrer de Santa Anna, imprescindible per mostrar una acció que eviti un seguit de massa seqüències d’interior amb xerrades interminables. André, Max, i especialment Page, s’han ocupat de veure les ubicacions idònies, o possibles, de la càmera. Fins i tot han demanat les claus a la portera del número 30 per pujar a l’entresol, on sembla que no hi resideix ningú. Prefecte! ha exclamat Malraux, amb la seva càmera de mà, enfocant la reixa que dóna entrada al recinte de l’església de Santa Anna, a poca distància a peu de la Plaça Catalunya. També des del portal podria anar bé rodar, encara que per al plànol inicial, amb els republicans arribant al punt on es pararan, espantats pel pas dels “moros”, Malraux, aconsellat pel responsable de fotografia, decideix posar la càmera al cap del carrer Belltrellans.
Així, queden tres punts on ubicar la càmera Parvo: l’esmentada, al costat de la reixa, i des del número 30. Els tres focus disponibles, es col·locaran una mica més endarrerits, cap a la Rambla. Aub s’encarregarà de col·locar-hi els guàrdies d’assalt que impediran que la munió curiosa arruïni la poca pel·lícula de què disposen. La frontera la marcarà el cap de carrer del carreró de Sant Bonaventura. El valencià comentarà: “Molt sant veig jo per divulgar la causa republicana!”.
Han quedat en un racó els rails i la plataforma del tràveling que es pensa utilitzar. No pot estar col·locat a l’inici, ja que la seva ubicació és per on passen els guerrillers, a l’anada i tornada precipitada, al pla inicial.
En tenir el material tan a mà, hauran emprat la tarda, ja fosquejant, per rodar els breus segons d’entrada i sortida de la drogueria, l’interior de la qual estan a mig rodar als estudis Orphea. Ho han fet al carrer Petritxol, utilitzant la cistelleria Lledó, al número 15. Han estat pocs segons, en què rodaran la persiana d’entrada, amb el rètol anunciador, on s’adreça el comissari polític[i]. Immediatament, amb la càmera al seu interior, s’haurà rodat la sortida dels voluntaris carregats amb la dinamita, i per això l’encarregat de l’establiment haurà pujat la porta metàl·lica. Després, satisfets, Page els ha fet una foto davant la botiga, on han demanat a l’encarregat que se sumi la grup.
L’endemà al matí, dijous 25, molt d’hora, s’han anat reunint els actors i l’equip de rodatge al bar Nuria[ii] a la part superior de les Rambles. Page i Thomas, amb algun assistent, s’han avançat i ja estan prenent possibles enfocaments al carrer Santa Ana, a la part propera al Portal de l’Àngel. Hi ha eufòria. Els primers exteriors a la ciutat!, amb la perspectiva d’un rodatge continuat d’una seqüència completa.
—Si això segueix així, a finals d’any tindrem la pel·lícula llesta —diu l’Aub, amb la boca encara plena.
Estan esmorzant, hi ha fons per pagar-ho.
Malraux, més inquiet, s’aixeca i, aplaudint, afanya perquè acabin la tertúlia.
Travessen la barrera que formen mitja dotzena de guàrdies i nombrosos curiosos, alguns pujats en una plataforma que després servirà per als focus. Dies enrere, des de Propaganda, Sánchez Arcas ha parlat amb el ministre de Governació, Paulino Gómez, i ha aconseguit mitja dotzena d’efectius. Les relacions amb la Generalitat estan tenses. La setmana anterior, com a protesta per la presa de control de les indústries de guerra a Catalunya per part del govern central, han dimitit dos ministres[iii]: Ayguadé, d’ERC i ministre de Treball, i Irujo, del PNB i ministre sense cartera, en solidaritat amb el primer. No era moment de deixar cap escletxa al protagonisme dels mossos d’esquadra.
Paula[iv], després de fer un petó al seu marit com a senyal de bon averany per a l’inici, aixecant la mà, diu:
—Carral, Damián, Luis, González… —han decidit cridar-los pel nom del personatge—, Ramos, Agustín…
El tal Ramos aixeca la mà. A un gest de la Paula, indica:
—González no ha vingut. Ho tenim assajat, però ahir no es trobava bé.
Max i André es miren. “Ja comencem”, pensa el primer. El francès, expeditiu:
—No importa. Ens saltem la seva part. Vinga, cal començar[v].
Diligent, Mme. Boutault ratlla unes línies del guió mecanografiat que sosté.
Tots als punts indicats, amb la càmera a la boca de carrer de Belltrallans. L’equip al seu voltant, amb Malraux recolzant la mà sobre l’espatlla de Page. Una mica més enrere, Aub acabant-se un entrepà. A una mirada de Max, s’avança i diu:
—Tots caminant ràpidament, decidits. A la part del darrere del grup, els dos amb la dinamita i, l’últim, “Punt i ratlla”. Quan arribeu al punt marcat a terra, us pareu un instant, i després retrocediu corrent. Provem una vegada.
A Agustín li han posat el malnom a causa de la coixesa, que per altra banda complirà a la perfecció el seu paper de ràcord amb la seqüència següent, ja a Tarragona.
El grup ho fa. Dos del davant corren massa, els que van carregats amb la caixa d’explosius, es retarden.
—Alto! Massa separats. Tu, no corris tant, caram! Vinga, un altre cop.
La segona és més satisfactòria. Es tracta només d’una vintena de metres, el que pot copsar el gir de la càmera a l’entrada del carreró, entre els seus dos cantons. L’assagen una tercera i roden. Lepiani anota a la claqueta: Sierra de Teruel, VII, plànol 1, presa 1. A una indicació de Max Aub, ha esborrat el guix amb què havia escrit Sang de gauche per reemplaçar-la pel nou nom.
—Acció! Crida Page amb marcat accent francès.
S’hi posen.
—Alto! Quedeu-vos aquí.
Aub surt de darrere la càmera i es dirigeix al grup.
—Figureu-vos que acabeu de veure una desfilada de moros que passa al cap del carrer. Ara no hi ha ningú, la policia impedeix que s’hi acosti gent a aquesta part del Portal de l’Àngel. Però imagineu-vos que veieu passar una companyia de “regulares”. Com reaccionaríeu?
—Collons! —Crida una veu anònima del grup.
—Doncs això, retrocediu volant. Tu, Carral, et quedes a la botiga de calcomanies; Luís i Damián, a la reixa; després González i Ramos, un portal més enllà, Pedro i Manuel…
Ho filmen. Alguns han passat massa a prop de la càmera, però el dia va avançant i la intenció és acabar la seqüència. Si hi ha temps, ja repetiran el pla. Mentrestant ha arribat José Telmo, el González de la pel·lícula, desfent-se en excuses[vi].
Es forma una rotllana amb els actors. Llevat dels professionals Castillo (Carral) i González[vii], els altres tenen una curta experiència teatral, alguns simplement com a aficionats. El fet de participar en un rodatge els excita.
—Vinga, fora d’aquí. Vosaltres, vinga, col·loqueu d’una vegada el tràveling.
Malraux l’agafa per l’espatlla:
—Max, ja són les dotze. Digueu-los que vagin a menjar alguna cosa. Mentre canvien de lloc la càmera i els focus i instal·len el tràveling no podem ni tan sols assajar. Que tornin al Núria.
Aub segueix amb les indicacions:
—Els actors al Núria. Mengeu alguna cosa. Però compte amb el que demaneu.
La posada dels rails, el carro amb la càmera, els focus en la nova posició els ocuparan fins a les quatre de la tarda. Va estenent-se el nerviosisme. Aub va al Núria a cridar als actors que segueixen allà de xerrameca. Travessant les Rambles, Telmo li diu:
—La Vanguardia diu que diumenge es van abatre no sé quants avions[viii]. Mira, he pispat el diari. Digues-li al cap, estarà content.
Denis Marion, que fins ara no hi ha intervingut, s’adona que ha de prendre la iniciativa. Mira un moment el guió que sosté la Paula, i després indica:
—Rodem primer el tràveling, des de les calcomanies al Grand Chic. Apa!, tots als seus llocs. Després filmarem els trets. Tu, Ramos, compte amb la bosseta de tinta (que simularà la tinta quan el fereixin).
El tràveling creua diagonalment el carrer, prop del mateix espai reduït que s’ha rodat al matí.
Aub atura l’operació amb un gest de la mà. Després s’acosta a la casa contigua, on unes dones estan contemplant l’espectacle, xerrant alegrement.
—O es fiquen a casa, o demano als guàrdies que se les emportin —el miren sorpreses—. O millor, quedin-se, potser els arriba un tret. Fora!
Ja no tornaran a aparèixer. Max amb un gest, indica als operadors que procedeixin.
—Acció!
Lentament, la càmera es va desplaçant de dreta a esquerra, partint de la reixa de l’església, amb una certa pausa a les parelles de republicans indicades a cadascuna de les entrades. Tots van complint, més o menys, amb el que preveu el guió.
Carral, en una botiga de calcomanies, amb un fusell metrallador, rep el primer impacte, però no el fereix. Segueixen, a la reixa, Damián i Luís, que porta una bossa amb dinamita i és ferit en un braç. Després, González, ajupit, i Ramos que s’agafa el ventre en ser ferit per una bala. Continua avançant la càmera cap a l’esquerra, on hi ha Barca, sol en un portal d’una perfumeria on s’aixopluga. Més enllà, l’Agustí i el Manuel en un portal de pedra. Finalment, en una botiga de modes, hi ha Pedro i Salvador. Aquest és ferit i cau, sostingut pel coix.
Al crit de ¡talleu!, Paula indica a Malraux:
—Li vaig dir a aquell que ocupés el lloc a la botiga “Ramos de Gra” per substituir Agustín. No sé per què, però l’Agustí estava amb el Manuel al portal contigu a la perfumeria.
—D’acord, moltes gràcies. Vostè és molt valuosa. Ningú no hauria vist el detall. Però la presa val. I no ens sobra pel·lícula —tanca, amb una mirada interrogant a l’Aub, que és qui ho havia traduït. Després es dirigeix als càmeres.
—Crec que ha sortit bé. La tarda va avançant.
—Rodem la persiana. Uns metres després ja tallarem. No hi ha amo, no crec que passi res amb què la perforem i al final la partim en dos.
Ho fan des de l’extrem més proper a la reixa de l’església, fins on pot arribar el carro de tràveling, que seguirà, en contrapicat, les dues finestres del pis; a la segona, figurant que el tirador és ferit per Carral, la persiana es partirà en dos. Després trauran la càmera, deixant els rails que no dificultaran el rodatge dels plans mitjans a la part contrària.
—Suggereixo que fem ara els talls a intercalar. Primer a nivell de carrer, i des de l’entresol.
Són gairebé fotos fixes. Carral atent, sorprès per un tret. No serà tal, ja que no es disposa de projectils, tan escassos al front. S’utilitzarà una bola de rodament, llançada amb habilitat contra la vitrina de les calcomanies.
També es rodarà el pla mitjà de la caiguda de Salvador ferit, amb un company[ix] i, detall molt propi de Malraux, el trencament de l’aparador que provoca la caiguda d’un barret de la casa de modes, tal com el francès ja havia indicat al guió.
Ha fosquejat. S’emporten tot l’equip de rodatge i il·luminació. Hauran d’acabar l’endemà sense guàrdies. Ho faran amb una càmera col·locada a l’interior del pati de l’església, amb Carral agrupant els seus homes. Alguns de l’equip d’atrezzo aconseguiran que no s’hi acostin massa els curiosos.
Carral, envoltat dels seus homes, dóna les instruccions:
—Tu, López i Marín[x], quedeu amb els ferits, els altres, a la porta.
Tot i ser només uns instants de rodatge, la situació per culpa dels curiosos es fa insostenible. Ja no podran filmar el grup dirigint-se a la porta. Ho hauran de fer a Tarragona, uns dies després. Així, canviaran el carrer Santa Anna pel de les Escrivanies velles[xi] de la ciutat del sud de Catalunya, per rodar els escassos 10 segons finals de la seqüència VII.
4.1.10.- Sabadell.
Han passat el dia, però ha valgut la pena. Fins i tot han rodat una seqüència que estava previst fer a l’interior: la XXIX.
Han sortit gairebé de matinada. Per una vegada, tant Julio Peña com José Santpere han estat puntuals. A les vuit eren a la porta del camp d’aviació de Sabadell, als afores de la població. Ja els esperaven. Mentre els càmeres situaven l’equip a l’interior d’un hangar de reparació dels famosos “xatos”, els caces russos Polikarpov I15, els han ofert un esmorzar frugal amb malta, llet i unes llesques de pa.
Sabadell és una població industrial, amb nombroses fàbriques reconvertides en indústries de guerra[xii]: paracaigudes, blindats, fins i tot tancs a l’antiga fàbrica de filats Vicenç Planas, amb uns tres-cents operaris. Però l’objectiu avui és l’aviació, destacar la insuficiència de mitjans deguda a la No-intervenció, en contrast amb la presència alemanya i italiana a la contesa.
Malraux ha exultat en veure les restes d’un avió italià abatut dies enrere. Se n’aprecia clarament l’origen en els pneumàtics Spiga.
—Vinga, rodem.
Entren Peña (Santpere) i Attignies (Julio Peña). Improvisen amb un text que Malraux ha fet malbé i Max Aub traduït durant l’esmorzar. S’insereix entre les seqüències XXIX i XXX, que, si poden, també rodaran aquí, encara que la primera estava prevista fer-la en estudi[xiii].
ATTIGNIES: El que vam abatre ahir.
Metres més enllà, un altre avió sinistrat:
ATTIGNIES: Han perfeccionat els nous models.
PENYA (anant cap a un cotxe d’Aviació): Fixa’t en el comandament de les metralladores.
ATTIGNIES (tocant-los): Malgrat tot, podem amb ells.
PENYA (des de l’interior del cotxe): Ataca.
Attignies puja i arrenca el motor del cotxe.
—Magnífic! —clama Malraux. Ara anem per una altra part del guió. Comencem per la XXIX, quedarà més real si és un exterior. El despatx de Peña ja sortirà prou en altres seqüències.
Així doncs, s’han desplaçat fins al barri de Can Feu, a la fàbrica Baygual i Llonch[xiv]. En ella es procedeix al muntatge d’avions russos des que els intensos bombardejos a Reus, la tardor del 1937, aconsellessin el trasllat a aquesta zona una mica més protegida. Rodaran el diàleg entre els dos personatges en el moment que s’aproximen als hangars. Uns pins propers fan una mica d’ombra.
El comissari polític ha demanat cotxes o focus a diversos punts, sense èxit. Els necessitaran per a l’enlairament nocturn. D’altra manera, l’atac al pont de Linàs seria un suïcidi, ja que el desequilibri de forces aèries és aclaparadora. Attignies informa el seu comandant. Aquest li pregunta:
PENYA: Estan a punt les dues tripulacions?
ATTIGNIES: Només dues?, dues?
PENYA (amargament): Vine i veuràs, comissari polític.
Ho diu a la porta de l’hangar.
S’ha col·locat la càmera a l’interior, amb el dubte de si la il·luminació serà suficient. Avancen entre una sèrie de “xatos” amb la part del motor tapada per una lona.
Berenguer adverteix a Page:
—Tot quedarà massa fosc. Potser una llanterna donarà un ambient més misteriós, i no es veurà el resultat fins al final.
Tots dos homes, amb la llanterna que els han donat, avancen lentament.
ATTIGNIES: Aquests són els que es poden reparar?
PENYA: Si a això en dius reparar…
ATTIGNIFIES: Però i la reserva?
El feix de llum il·lumina un aparell nou, del qual Peña treu lentament la lona davantera. No hi ha cap motor. Amb ràbia exclama:
—No Intervenció. Fa sis mesos que esperem els motors.
Tornen la lona al seu lloc i després, capcots, van sortint. Ja a la porta, el jove oficial introdueix les seqüències següents, on s’anirà frenèticament a diversos pobles a la recerca de cotxes que, amb els seus fars, puguin orientar l’enlairament de la matinada següent.
ATTIGNIES: I aquella nit, res de caces?
PENYA: Encara no hauran tornat. Però el primer no són els caces, sinó els fars. Busquem cotxes pels pobles.
Només han hagut de repetir un pla, en no poder treure fàcilment la lona del motor del xato. La resta ha quedat bé a la primera, o almenys això pensa Malraux, encara que no podrà veure-ho fins setmanes després, quan hagi estat revelada la pel·lícula a París.
Tornaran, exhausts, ja entrada la nit. Però se n’han rodat gairebé una vintena de plans. El dia menys pensat, han aconseguit la collita més gran. Ho celebren amb una copa de conyac. Diumenge, 28, descansaran tots menys Max Aub, que amb la intenció de rodar al despatx de Peña que estan acabant de muntar a Orphea, s’afanyarà a contactar amb Mejuto i Santpere, i si pot, també veurà de concretar amb el futur pagès de Linás: José, l’actor José Maria Lado.
SABER-NE +:
Carrer Santa Ana -Seqüència VII (amb plànols i ubicacions comparant l’època amb l’actualitat).
Vídeo: Rodant a Barcelona i Tarragona (seqüències VII a X)
NOTES:
[i] No sortirà en el muntatge final
[ii] https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160203/301870995556/carta-inedita-origenes-bar-nuria-rambla-90-aniversario.html
[iii] PI i SUNYER, Carles (1975). La República y la guerra. México, Ed. Gases. Pàgina 517 i ss..
[iv] Paula Boutault era l’esposa d’André Thomas, el càmera.
[v] Segons el guió, en ser atacats per un franc tirador, Ramos i González es refugien a l’entrada de la botiga “Au Grand Chic”. Allí, el primer és ferit al ventre i és sostingut per González. Al plànol 10, quan passades les tropes franquistes, els republicans es tornen a posar en moviment, Ramos diu (al guió): —No vull morir fins demà
[vi] González no surt als primers instants de la seqüència. Sí després.
[vii] https://www.visorhistoria.com/el-baile-de-los-creditos-actores-2/
[viii] La Vanguardia, 16.08.1938. Página 1.
[ix] Al guió original mecanografiat, s’esmenta com a company de Salvador a Agustín, cosa que no pot ser, com s’ha indicat. S’aprecia que qui sosté el ferit no és el “coix” que interpreta Agustí.
[x] El guió original indica: Gutiérrez, tu et quedes on els ferits i, ara, nosaltres, a la porta!
[xi] Informació facilitada per l’amic Joan Cavallé de Tarragona.
[xii] https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-les-col%C2%B7lectivitzacions-a-la-guerra-civil-1936-1939/
[xiii] El que segueix no està inclòs als guions mecanografiats inicials, ni tampoc als editats posteriorment.
[xiv] RIBÉ, Genís (2009). “Cinema de guerra a Sabadell” en Sabadell, 1931-1945. Una esperança desfeta. Sabadell, Ajuntament de Sabadell. Página 130.