L’any vinent es commemoraran els cinquanta anys de la mort de l’escriptor francès André Malraux. El nostre país no vol quedar al marge de la remembrança i ja preparem alguns actes a tal propòsit. Aquest article (resum dels dos publicats a la web : https://cortum.org/) en vol ser una base de referència.
Un primer contacte significatiu es produí el juliol de 1936. Comissionat pel govern francès per informar-se sobre la situació oberta per un cop d’estat militar, es desplaçà a Madrid, fent escala a Barcelona[i]. Un biògraf diu[ii]: “A l’aeroport de Barcelona troba un personatge tempestuós que reclama cridant un avió per anar a Madrid. És el líder anarquista Durruti. (Malraux) el porta en el seu avió, mentre creixia la seva admiració per aquest combatent del qual en donarà alguns trets en el personatge del Negus a L’espoir”. En efecte, aquesta estada, per curta que fos, i portes o no Durruti a Madrid, influí sobre la redacció de la seva emblemàtica novel·la, no només en el personatge citat, sinó també en el relat que algú, potser el mateix Durruti li feu dels fets de l’atac a les Drassanes, on s’estavellà un vehicle per forçar un pas que barrava un canó, i on morí el dirigent de la CNT, Francisco Ascaso i que quedà reflectit tant en la novel·la com en el posterior film Sierra de Teruel, a la seva seqüència IX.
És possible que durant l’època en la qual creà i dirigí una esquadrilla d’avions, també fes estades a Barcelona, en especial en els primers moments. Els primers dies d’agost, abans que es tanqués la frontera per la ignominiosa No Intervenció, aterren a Barcelona avions adquirits a França, alguns d’ells part de la que seria immediatament l’esquadreta Espanya, comandada per Malraux. Malauradament, tres Dewoitine capoten al moment d’aterrar[iii], fet que l’escriptor reflectiria en la seqüència XXVII de la seva pel·lícula.
Ja el 1937, se celebrà, amb una participació rellevant de Malraux, el II Congrés Internacional d’escriptors en defensa de la cultura. Inaugurat a València, passà després a Madrid[iv] on se celebraren la majoria dels parlaments, del que voldria destacar-ne un. En els temps on les notícies falses o manipulades estan a l’ordre del dia, potser convé recordar un fragment de l’al·locució del president de les Corts, Sr. Martínez Barrio[v]: “Aviat passareu la frontera. No us demanem que desfigureu res del que heu vist, ni que presenteu la veritat amb altres aspectes que els que heu comprovat. Amb què el vostre testimoni sigui veraç a nosaltres ens serà suficient. No demanem al món altra cosa que se’ns conegui. Les tràgiques realitats que heu viscut són les d’un poble que només va cometre el delicte de voler dirigir el seu propi destí. Dient la veritat ens feu un gran servei”.
Després, via Conca, Penyíscola i Benicarló, arribaren a Barcelona l’11 de juliol, on hi hagué un curt però atapeït conjunt d’actes[vi]. Allotjats a l’hotel Majestic, al vespre es feu un acte d’afirmació antifeixista al Palau de la Música. L’endemà, visitaren la Conselleria de Cultura, l’ajuntament i al president Companys, i després assistiren a la inauguració de l’Exposició del Llibre Català, al Casal de Cultura a la plaça Catalunya, 14; seguí un dinar a la Font del Lleó, i ja a la tarda se celebrà un acte folklòric a la Universitat o un concert al Liceu amb actuació de Pau Casals.
No hi ha constància que Malraux parlés en algun d’aquests actes protocol·laris, encara que sí que va ser a Barcelona amb els congressistes[vii], però com a testimoni de l’ambient que s’hi respirà, es pot donar un fragment de la seva intervenció a Madrid, el 7 de 
juliol, al cine Salamanca, on ell presidia una de les taules[viii]: “El 1r. De maig, es va celebrar a París una jornada de solidaritat amb el poble espanyol. Per fer comprensible la situació, hi havia un llençol amb la fotografia dels nens morts que tots coneixeu. Quan les desenes de milers d’obrers passaven pel davant, inclinaven les banderes i molts, inclinaven també el seu fill viu […] Rebeu la salutació dels que estem aquí, sigui com a combatents o com a escriptors, i de la mateixa manera que els obrers inclinaven els seus fills, ens inclinem nosaltres davant el vostre valor”.
El matí del dia 13, alguns congressistes es quedaren un temps més a Barcelona, mentre altres anaren fins a la frontera francesa, visitant Girona, per després anar a París. Malraux es dirigí cap al sud de França, a Vernet-les-Bains, on amb els records del que havia viscut i el que li havien explicat durant els primers mesos de guerra, començà la redacció de L’espoir, la seva mítica novel·la, que un any després serviria de base al rodatge, també a Barcelona, d’una fita històrica al món del cinema: Sierra de Teruel.
L’any següent, la presència de Malraux es fa constant a Barcelona, amb el propòsit de rodar la seva mítica pel·lícula: Sierra de Teruel.
Un cop publicada la seva novel·la L’esperança (Gallimard, 1937), la seva voluntat de difondre la causa de la II República el portà a voler filmar una pel·lícula de ficció, basada en els fets reals que havia viscut o que li havien explicat. La idea havia sorgit a Hollywood, durant la seva visita un any abans[ix]. El cinema com a eina per emocionar la ciutadania que, al seu torn, pressionaria per tal de revertir les lleis que ofegaven a la República al negar-li els subministraments necessaris per culpa de la No-Intervenció.
Malraux dedicà els primers mesos de 1938 a estructurar el guió i trobar el suport necessari. Arribat a Barcelona, va aconseguir del Ministeri d’Instrucció Pública, encarregat també de la propaganda, la promesa d’una ajuda de 100.000 francs francesos i 750.000 pessetes, que aniria rebent amb comptagotes. Això implicava, entre altres condicions, que els actors fossin espanyols. A l’abril, Malraux contactà amb Max Aub[x], en aquells moments secretari del Consell Nacional del Teatre, per ser el seu ajudant. Li va dir:
—Farem una pel·lícula.
—Jo no en sé res de cinema. Si un cas de teatre -va respondre Aub.
—Jo tampoc. Però farem una pel·lícula -conclogué Malraux.
Durant la primavera visitaren possibles llocs de rodatge, contractaren actors (entre ells Josep Santpere, estrella del Paral·lel, per al paper del comandant Peña) i també Boris Peskine per a fer-ne el guió tècnic. També aconsegueixen la cessió dels estudis Orphea (originàriament palau de la Química durant l’exposició de 1929, vora el Poble Espanyol, i que avui és un sinistre pàrquing) i un despatx cedit per la Comissaria de Propaganda de la Generalitat, dirigida per Met Miravitlles, ubicada al número 412bis de l’avinguda 14 d’abril (avui Diagonal).
El rodatge s’inicià a primers d’agost als estudis Orphea[xi] i durà fins dos dies abans de l’entrada dels franquistes a Barcelona, el 26 de gener de 1939. En aquest temps, Malraux i la seva companya Josette Clotis s’allotjaven a l’hotel Ritz, mentre que Max Aub, com molts altres periodistes estrangers, ho feren a l’hotel Majestic.
Amb la guerra anant per mal borrall, es feia cada cop més difícil rodar exteriors en ubicacions que coneixien i que haguessin pogut ser molt adients, com el barri vell de Cervera. Així, cal remarcar els indrets de Barcelona com a bàsics, atesa la dificultat de desplaçament de l’equip de rodatge. Tot i això, rodaren també, el mes de setembre a la part antiga de Tarragona.
A més dels estudis Orphea també es va rodar en el veí Poble Espanyol. Això implicava una dificultat afegida: les instal·lacions estaven ocupades pel Camp de Treball núm. 1 del Servei d’Intel·ligència Militar (el temut SIM), així que quan es volia portar-hi extres, aquests reaccionaven amb por a la convocatòria
Dins ja de la ciutat, potser la seqüència més llarga (la VII) es rodà al carrer Santa Anna. Aquí les dificultats vingueren per la gent encuriosida, tant al carrer, on s’hagué de posar un control policial, com fins i tot dels habitants que treien el nas pel balcó, atrets per l’equipament cinematogràfic. En els mateixos dies es rodà també uns breus plans al carrer Montcada núm. 15 (palau Aguilar, avui Museu Picasso) i al carrer Petritxol núm. 15, on en aquells temps hi havia la Cistelleria Lledó Mas.
Finalment, vora Barcelona, es rodaren plans relacionats amb avions a l’aeroport del Prat (sobretot el militar de La Volateria) i Sabadell. Cal esmentar sobretot el rodatge de la seqüència més emblemàtica de Sierra de Teruel l’octubre de 1938, la XXXIX i última, feta a Collbató[xii] i al camí de les coves del Salnitre, on estigueren prop d’una setmana i on la República deixà 2.500 soldats en fase de formació que actuaren d’extres.
No cal dir les dificultats que tingueren els qui s’entossudiren a rodar una pel·lícula en una Catalunya en guerra. Els bombardejos, a la segona meitat de 1938 eren gairebé diaris, el que significava el tall del corrent elèctric i, per tant, la
impossibilitat de revelar els negatius, que havien de ser tramesos a França on es positivaven als Estudis Pathé de Joinville-le-pont vora de París. Com que, dificultat afegida, la frontera estava pràcticament tancada, això volia dir que no es podien veure els resultats de la filmació fins al cap d’unes setmanes. El mateix bloqueig impedia aconseguir la suficient pel·lícula verge i fins i tot qualsevol mena de material, des de focus a maquillatge.
L’equip de rodatge abandonà Barcelona quan, des de Montjuïc, ja es podien veure les fogueres de les tropes rebels al Llobregat. Fou on rodaren l’últim pla a Catalunya, la destrucció del pont sobre el riu, que s’inclogué en la seqüència XXXV.
No havent pogut acabar el rodatge, continuaren filmant a França, als estudis Pathé i a Villefranche-de-Rouergue, fins que, apressats per la imminència de l’esclat de la guerra mundial, pogueren muntar 28 de les 39 seqüències previstes i fer unes poques exhibicions privades per al govern de la República a l’exili, alguns crítics i intel·lectuals.
La història no s’acaba aquí. En cas que se us hagi despertat la curiositat la podeu veure amb tota mena d’anàlisi i referències a:
SABER-NE +: La veritable història del rodatge de Sierra de Teruel
Antoni Cisteró
NOTES:
[i] Els historiadors discrepen de la trajectòria d’aquest viatge. Vegeu: https://www.visorhistoria.com/el-vuelo-de-malraux-2/
[ii] LACOUTURE, Jean. (1976) Malraux, une vie dans le siècle. Pàgina 213.
[iii] GESALÍ, David i IÑIGUEZ, David (2012) La guerra aèria a Catalunya (1936-1939). Barcelona, Rafael Dalmau. Pàgines 63-64.
[iv] On Malraux estigué a punt de morir en un accident de cotxe junt amb l’escriptor Ilya Ehrenburg.
[v] AZNAR SOLER, Manuel (2018) Segundo Congreso Interncional de Escritores para la defensa de la Cultura. València, Institució Alfons el Magnànim.
[vi] AZNAR SOLER (2018): 444.
[vii] La Humanitat, 13.7.1937, página 4.
[viii] AZNAR SOLER (2018): 339
[ix] https://www.visorhistoria.com/america-america-cat/
[x] https://www.visorhistoria.com/la-veritable-historia-3-preparant-el-rodatge/
[xi] https://www.visorhistoria.com/orphea-y-sierra-de-teruel/
[xii] https://www.visorhistoria.com/sequencia-xxxix-on-i-com/