Aquí teniu un llibre que us fa preguntar per què no ha tingut més seguidors. No tracta només de la història d’un rodatge. A través de la història de Sierra de Teruel, la pel·lícula la producció de la qual es va interrompre diverses vegades, descriu les divisions que van sacsejar Espanya el 1938. Primer veiem la diferència de perspectiva entre André Malraux (un cineasta aficionat) i Max Aub (un cineasta consolidat). André Malraux va concebre la seva pel·lícula, basada en l’episodi de L’esperança titulat «Sang de gauche», amb tots els excessos que l’habitaven quan va començar a crear. Mentre que Max Aub, que ha d’assegurar el flux material del rodatge, sap què és assolible i què no en temps de guerra i escassetat.
Des de les primeres pàgines del llibre, els personatges queden clars: André brandant les seves demandes, Max intentant imposar límits, cadascun anticipant les reaccions de l’altre. «André Malraux sabia que el seu amic aixecaria el front clar, arrufaria el nas i l’escoltaria atentament». Però ell escoltava amb recel, perquè André era «un venedor nat. Un venedor de mites, il·lusions, esperances, de si mateix a aquells que ho necessités. El preu: el finançament dels seus somnis, sempre alts, sempre cars. La seva immensitat mateixa els feia creïbles».
Max Aub és conscient que no hi haurà escapatòria, que André aconseguirà «enganyar-lo» (utilitza la paraula) i que acabarà dient que sí. Igual que veu els problemes que després sorgiran. Però serà el cineasta espanyol que farà possible la pel·lícula, el doble d’André Malraux, en certa manera, en sòl ibèric.
El tema central de la pel·lícula el proporciona el personatge del jove Agustí, criat en una família conservadora. Es fa preguntes. El juliol de 1936, el seu pare li havia prohibit sortir de casa, i no s’havia atrevit a trencar aquesta prohibició. Es culpa a si mateix i es culparà durant anys. Sobretot perquè s’enamora de Clara, una jove anarquista molt compromesa. El pare d’Agustí intervé per assegurar-se que el seu fill, que ha estat reclutat per l’exèrcit, no sigui enviat als fronts més perillosos. Per tant, el jove rebrà un lloc en una ambaixada. Per la seva banda, Clara, reclutada per Max Aub, es converteix en la mecanògrafa de Sierra de Teruel. Per evitar que estiguin separats, Aub contracta Agustí (com a fuster talentós) per reparar una plataforma de fusta, essencial per a la filmació. Però el rodatge no és gens fàcil.
Antoni Cisteró descriu hàbilment els enfrontaments, de vegades suaus, de vegades violents, entre els diversos protagonistes, els que tenen simpaties franquistes i els altres que s’hi oposen. Els personatges del llibre hi són presents: sindicalistes, activistes polítics, intel·lectuals, etc. Com sabem, per motius de seguretat, el rodatge comença a Espanya però ha de continuar a França. Per tant, Agustín vol anar a París a trobar Clara. Aconsegueix ser destinat a l’ambaixada espanyola a França, però a canvi, li ordenen que proporcioni informació sobre els antifeixistes als falangistes, als alemanys i als enemics de la resistència.
Insults, denúncies i traïcions són a l’ordre del dia. I com diu un dels herois de la novel·la, «al ritme que van les coses, acabarem denunciant-nos nosaltres mateixos».
La Clara és arrestada. L’Agustí aconsegueix salvar uns rotlles de Sierra de Teruel, i els altres exemplars són cremats pels feixistes. S’assabenta que la Clara està embarassada (d’ell) i aconsegueix trobar-la. Sense saber que és l’última vegada. No es tornaran a veure mai més. Serà la seva filla, l’Esperanza, qui en la ficció explicarà a l’Antoni Cistero tota aquesta història. Una dona gran a qui la seva mare (Clara) va parlar tant d’aquest amor, viscut en un context tan tràgic, que pot transmetre’l com si l’hagués presenciat.
L’Antoni Cistero ens submergeix brillantment en el que anomenem erròniament la petita història (que també transmet la gran). El seu llibre és captivador. Gràcies a l’autor per preservar tots aquests moments que van permetre que aquesta «Sang de gauche» tornés a existir: «Una pel·lícula; rotlles de cel·luloide contra canons, imatges contra projectils», va dir Max Aub. Una pel·lícula que roman, que revela a tots aquells que no van néixer durant aquells anys terribles, la grandesa dels republicans, dels anarquistes, dels comunistes. Ens fa experimentar aquesta lluita despietada entre els que de vegades lluitaven gairebé a mà nua i els que rebien el suport dels alemanys, els seguidors de Pétain i altres partidaris de Mussolini.
Un llibre fascinant i a més, cosa que no el desmereix, útil.
Janine Mossuz-Lavau (Sciences Pro-CNRS, París)
