4.2.2. De nou a Sabadell.
Com ja indicava la companya de Malraux, la dura etapa de Tarragona ha estat només un pas més. Alguns dels plans pendents de rodar són crítics, imprescindibles. Pendents del maleït mig avió de contraxapat, encara no han rodat res relacionat amb la batalla aèria que serà la culminació del relat. I, per descomptat, tampoc la majestuosa seqüència final, la XXXIX segons el guió previst, amb el descens dels ferits i el mort de l’avió estavellat. Sí, saben que poden comptar amb centenars d’extres, però no quan ho podran rodar. Aquesta acumulació de gent, i més de tropa, pot atreure l’aviació enemiga, avui predominant malgrat recents incorporacions de nous aparells russos.
A les converses, segueix vigent el tema dels Sudets i la reunió de Munic prevista per a finals de mes. I més, quan han sabut per la premsa que en un dels últims atacs aeris a la ciutat comtal s’han vist afectats navilis anglesos[i]. Com pot ser que els britànics no reaccionin manant a fregir espàrrecs els alemanys i italians que ens estan massacrant!
Malraux, Aub i Page han visitat les autoritats d’aviació. Necessiten fer vistes aèries des d’un aparell. A Díaz Sandino els dos primers el coneixen i aprecien, des que va estar com a agregat militar a l’ambaixada de París l’any anterior. Aquest els suggereix que visitin l’aeroport de Sabadell, amb menys activitat bèl·lica que els del Prat de Llobregat, i molt menys que els propers al front, com podria ser, per exemple, Cervera, on hi ha el grup 26 de xatos[ii]. Els cineastes han esmentar la ciutat, però la situació ha empitjorat molt també al front del Segre, així que Díaz Sandino ho dóna per descartat. Això els desanima. Comptaven amb Cervera per rodar fins i tot algun pla a les porxades de la seva universitat o al casc vell. Així ho havien pensat quan la van visitar uns mesos abans[iii].
Dilluns, 26 de setembre, van tots a Sabadell. Parlen amb els responsables i visiten les instal·lacions. Encara que tenir un avió per filmar des de l’aire sembla difícil, els hangars on es reparen els avions danyats, i es munten els novament incorporats, especialment xatos i katiuskas[iv] russos, poden donar molt de si per ambientar el quefer diari de l’escuadrilla. Malraux ha dit:
—Aquí pot quedar clara la intervenció feixista. Fixeu-vos en aquest Savoia abatut. S’aprecia netament a la cua i als pneumàtics Spiga. Max, anoti-ho, segur que ens servirà.
A les oficines de l’aeroport són atesos pel responsable, el tinent coronel Ramón García Larrea[v] que els acollirà amb entusiasme. Militar, personatge de cultura àmplia, especialista en formació, a càrrec de les instal·lacions des del novembre de l’any anterior, havia estat treballant en l’aplicació de la cinematografia a la instrucció pública. El comú denominador els farà multiplicar les energies per aconseguir unes preses aèries adequades a les seqüències previstes però encara no rodades.
Acabat el cafè amb què els ha obsequiat, van als hangars, on els mostra un Latécoère sense armament.
Sembla haver-hi consens en que l’avió utilitzat durant el rodatge aeri va ser un bombarder Latécoère ((MARION (1970): 138). Tanmateix, fins i tot Aub es confon a l’indicar que es tractava d’un Fokker (MALRAUX (Era, 1987):13), i fins i tot anys més tard, dir que es tractava d’un Potez (Archivos de la Filmoteca (1989):27). Amb tot el respecte, assumim el primer com a referència.
—Aquest els pot servir. Podran posar les càmeres al lloc de les metralladores.
Davant la mirada il·lusionada dels cineastes, afegeix:
—Pot ser perillós. Heu de seleccionar bé l’hora i la ruta. El cel és ple de Saboies i Heinkels.
—Ens arreglarem —talla Malraux. Si jo li expliqués el que passàvem a l’esquadrilla…
—Doncs bé. Aquí us ho deixo. Nosaltres hi aportem l’avió i la tripulació. Jo aprofitaria aquests dies que semblen tranquils, en què a l’Ebre hi ha certa pausa, per rodar-ho.
-La idea és rodar Cervera des de l’aire. I ja que hi anem, aconseguir altres preses per intercalar en diverses seqüències: un pont, un ramat… si el trobem.
—Algun hi haurà —diu Aub, sempre afamat, somrient.
—Gràcies, mil gràcies. Demà mateix venim amb les càmeres. Quin temps farà?
—Demà farà calor. Vent Oest/Nord-oest. I amb pocs núvols[vi]. Dimecres pluja, però possiblement dijous millorarà: núvols i clars.
Dinaran junts en una masia propera. Conversa entusiasta sobre cinema que farà oblidar per uns moments el rumb de la contesa. Aub, partidari de Negrín, cita la primera pàgina de La Vanguardia de diumenge: Mobilització parcial a França i Anglaterra. Potser té raó el cap del Govern: cal resistir per poder unir-nos a les democràcies, dirà mentre encara un estofat.
Mentre s’acomiaden, el tinent coronel els tranquil·litza:
—Ara mateix truco als meus col·legues de Cervera, i també als de la zona de Tarragona. Que no us prenguin per enemics, i que sí necessiteu un aterratge d’emergència, us el facilitin. No us puc prometre protecció de caça. Però es farà tot el possible.
Malraux s’aixeca excitat. Estreta amb les dues mans la dreta de l’oficial.
—No oblidaré el gest. No sap com ho apreciem. La conversa ha estat totalment en francès, ja que l’oficial ha residit molt de temps a París.
Arriben a l’hotel. Reunits a l’habitació de Malraux, obren amb una gran excitació un mapa de Catalunya que els ha proporcionat García Larrea. Amb un dit, Max Aub va seguint la hipotètica ruta.
—Aquí hi ha Sabadell. Sortim direcció oest. El primer Cervera, té una certa semblança amb Terol. Després podem seguir en direcció sud, com si anéssim a Reus, o Valls. Ens protegiran les muntanyes de Prades. Hem d’evitar Lleida, ja no és nostra des d’abril.
Tots abocats sobre el mapa estès sobre el llit, alguns de genolls. Josette, que no els havia acompanyat a Sabadell, els mira amb alegria, l’entusiasme del seu company és com una transfusió d’energia per a ella. Aub segueix:
—Rodem tant com puguem. Page, tenim prou pel·lícula?
L’al·ludit, arrufant els llavis, respon:
—A veure…, podem tenir uns deu minuts.
Malraux talla:
—N’hi haurà prou. Només caldran per donar ambient, projectant-les darrere els interiors del medi Potez que estan acabant —remarca amb ironia. Però ha de donar la sensació d’un avió en moviment, alguns bruscos, com un picat, o girs com per evitar els caces enemics que seran els que fet i fet l’enderrocaran. I núvols. Espero que n’hi hagi.
Finalment, per recomanació d’Aub, que coneix amb detall la zona, decideixen fer la ruta: Sabadell – Cervera – Montblanc – La Riba – Valls – Vilafranca del Penedès – Sabadell.
André conclou:
—Vostè —a Max— ens acompanya. Coneix la zona. Com a càmeres, Page i Berenguer. Thomas té prou feina a l’estudi —diu, intuint l’oposició de la dona del càmera a que vagi a una operació tan arriscada.
—I ara —un breu silenci de suspens—, amics, aquí tinc una cosa que us farà feliços.
I, lentament, va traient d’una tauleta de nit una ampolla de calvados i uns bombons, fruit d’un dels darrers enviaments de Suzanne Chantal, la seva amiga.
Aplaudiments.
4.2.3.- Enlairats.
Després de passar tot dimarts 27 adaptant el vell Latécoère 28[vii] , substituïdes les seves metralladores per dues càmeres, a la matinada del 28 es troben ja a peu de pista André Malraux, Max Aub, Louis Page i Manuel Berenguer, equipats amb un jaqueta gruixuda i una gorra encoixinada. Hi ha nervis, pot ser una operació arriscada.
Per destensar l’ambient i assenyalant l’aparell, André comenta:
—Sembla vell, però és un molt bon aparell. Recordo que Saint-Exupery[viii] m’ho va comentar arran d’haver-ho pilotat quan rodaven Courrier du Sud, que va dirigir Pierre Billon, adaptant la seva novel·la. Quin gran pilot i quina gran persona és!
Però la conversa no qualla. El fred condueix la por fins a les entranyes. Afortunadament arriben el pilot i el navegador. Fa bon temps, potser tindran fins i tot dificultats per trobar prou núvols per a rodatges de fons.
Pugen, s’acomoden. Berenguer el més nerviós; els altres han volat freqüentment. A Malraux li venen al cap fortes emocions: l’esquadrilla, els seus morts, la companyonia, Maréchal amb la cara desfigurada, el cadàver de Saïdi i el seu enterrament a Xiva. Sembla que faci un segle i, malgrat això, tan vius i propers.
S’enlairen sense contratemps.
Malraux, abans de posar-se vora la càmera davantera, recorda:
—Anem a rodar fons. És important tenir diverses perspectives, amb una certa continuïtat. Dues o tres preses d’un minut de núvols. També les vistes aèries. Anem primer a Cervera, aquesta no hi pot faltar. Si de cas, pel camí, terrenys plans i també, quan arribem a l’alçada de Montblanc, algun vessant de muntanya. Page, vigili al detall la pel·lícula que ens vagi quedant. Ho hem de rodar tot avui. No hi haurà una altra ocasió i ens queden molts plans per a rodar.
El temps pot ser ideal[ix]. Hi ha núvols i alguna boira, que esperen que no els impedeixi filmar superfícies del camp o els voltants de Cervera. Un cel completament clar no serviria com a fons. El dia abans, lluïa un sol radiant i temien que avui fos igual. Però estan de sort. O això creuen.
S’han enlairat i el primer és fer una volta a la muntanya de Montserrat, record d’una estada agradable i paisatge per rodar ja alguns plans. Els servirà com a fons en retroprojecció a la seqüència XXXVIII. La muntanya no està nevada, però la seva vista és impressionant.
A la mitja hora de vol albiren Cervera. Enfilada en un turó, al nucli antic destaquen els edificis de la catedral i la universitat. André i Max es miren: Recorden com al juny havien visitat la ciutat amb Peskine; com havien pres apunts de les porxades per rodar escenes de Linàs, amb els seus pagesos recollint recipients per a la dinamita. Només tres mesos i ja no ho podrà ser. Almenys, que la imatge es perpetuï des de l’aire.
Donen diverses voltes, rodant amb les dues càmeres, en els moments en què millor s’aprecia la seva estructura, a dues altures diferents. Han gastat gairebé dos minuts de cinta.
—Au, ara les planes.
—Però compte amb anar massa a l’oest —adverteix en Max. Encara que segons em va dir García Larrea, sembla que l’aeroport de Lleida no està gaire actiu, diuen que des de les línies davant del cap de pont de Serós, ho tenen controlat. Però no s’han de descartar avions des de Fraga.
El pilot, bregat en mil batalles, amb un somriure, respon en veu alta, per a tots els presents:
—Tranquils. De seguida marxem al sud-oest. Només alguns plànols de plans fins arribar a Tàrrega.
Gairebé no s’ha acabat la frase que Page assenyala excitat:
-Allà, allà un ramat d’ovelles.
El pilot fa baixar l’aparell fins a uns 100 metres. Els animals s’espanten i corren. Malraux està pletòric. Fins i tot un ramat han trobat. Pensa en Josette i com li ho explicarà a la tornada.
De camí als voltants de Montblanc filmen suficients núvols per a qualsevol muntatge que puguin necessitar. Donen un parell de voltes entrant i sortint dels cúmuls i altocúmuls. Albiren el massís de Prades.
—Seguiu el flanc de la muntanya. Pot servir. Hi ha prou llum? —pregunta a Page.
—Sí, ara com ara sí. No sé si baixem gaire, amb aquests núvols, però crec que fins i tot així.
Travessen Montblanc, Vilaverd. Aub crida excitat:
—Sí, no hi pensava, però és perfecte. Mira el pont —han arribat a l’alçada de La Riba.
Passen de llarg. Torna, torna, ordena Malraux, que des del seu privilegiat punt de visió, a la part davantera de l’avió, ja imagina nous plans a afegir al guió—. Quan estiguis a la seva alçada, pica, com si haguessis de bombardejar.
Donen la volta.
—Pica, pica! —ordena el director, en una exclamació que se sentirà a la pel·lícula.
Ho repeteixen una segona vegada.
Remuntant ja el vol, el navegador fa un senyal al pilot. Es veuen tres avions a la llunyania.
—No hi comptava. No acostumen a ser-hi. Se centren a Tarragona, Cambrils i més al sud. Creus que ens han vist?
—Venen directe cap a nosaltres. Accelera.
El pilot crida:
—Companys, tenim companyia. Potser es dirigeixen a Sant Vicenç de Calders, potser vinguin per nosaltres. Agafeu-vos.
—Italians? —pregunta Max.
—Si venen de La Sènia seran alemanys. Mala cosa. Els seus M 109 són molt ràpids. He dit que us agafareu.
El pilot fa baixar l’avió bruscament.
L’avió, trontollant, passa entre dos vessants sobrevolant Picamoixons. Tots expectants, callats. Excepte Malraux que, en veu alta, recita Corneille. “À vaincre sans péril, on triomphe sans gloire”[x] . Aub, agafat a una barra respon: “Visca el Cid de Vivar!”
Els caces alemanys sobrevolen per sobre d’ells.
El vell Latécoère enfila després la població de Valls i, girant a l’est, s’aproxima al Pla de Cabra. El pilot, amb encert, ha pensat que volant a prop d’aeroports republicans, poblats de xatos[xi], els alemanys no es voldran arriscar per una presa tan ínfima com el Latécoère. Si persistissin, fins i tot podria aterrar en un d’ells, o més enllà, al del Vendrell.
No caldrà. Els tres Messerschmitt donen la volta. Un Bravo! ressona per tot l’aparell, que mitja hora després aterrarà a Sabadell.
Abans d’anar a l’hotel, mentre els càmeres guardaven els aparells, han passat per l’avinguda 14 d’abril. Els agrada explicar a Miravitlles els riscos que han passat per aconseguir uns plànols imprescindibles, atès que no han disposat dels que, de ben segur, s’han inclòs en alguns reportatges de Laya Films i que ell no els ha volgut donar. La relació es va refredant, amb Met més centrat en els viatges a França. Ell, després d’un protocol·lari, “bé, bé”, passa a narrar-los la seva assistència a l’homenatge a Joaquim Ruyra, que ha fet 80 anys. Aub també hi va ser, però amb la presència de Companys, diversos consellers i tota la intel·lectualitat catalana, havia passat, voluntàriament, desapercebut. El calla. El català l’aclapara, la seva amistat s’ha anat degradant. Dirà: «Anem a dormir. Estic cansat de tant de vol».
A la nit, Josette i André faran l’amor després d’un sopar a la seva habitació. Ella és feliç. Tot i les seves enfeinades jornades, el té per a ella, sense l’ombra de Clara rondant per allà. Ella dirà: “ses bras autour de mon corps, sa joue contra ma joue, nous ne bougeons pas plus que deux brins d’herbe.”[xii] Fins ara, el període més llarg de convivència, des que es van convertir en amants[xiii].
Pocs dies després, Josette patirà un accident que li causarà ferides a un peu. Preparant ja el rodatge a Collbató, amb la promesa de les autoritats de deixar-los un parell de milers de reclutes encara no formats, com extres, la companya de Malraux visitarà amb Max Aub i Denis Marion, la caserna del Bruch, a la part de l’avinguda 14 d’abril. La idea és parlar amb els comandaments dels soldats que els cediran per organitzar el trasllat que auguren no serà fàcil.
Però a mig matí la caserna ha estat bombardejada, fet inusual que tornarà a fer sospitar de possibles filtracions dels seus moviments.
—No n’hi ha per tant, pura casualitat —al·legarà Marion.
—Casualitat o traïció —respon Max. Quan veníem he sentitdels esclats del bombardeig a la Barceloneta. A què ve que uns Savoia s’hagin endinsat tant a Barcelona per bombardejar just on som[xiv]. Eh?
No es podrà tastar res. El bombardeig tampoc causarà víctimes mortals a la caserna. Però, en intentar amagar-se, Josette Clotis trepitjarà unes runes, ferint-se al peu. Quan cessi l’atac, serà traslladada a l’hotel per un vehicle militar, amb gran ensurt de Malraux. A la tarda, la visitaran uns metges del Ministeri d’Estat que la tractaran amb menyspreu, limitant-se a donar-li una pomada[xv].
NOTES:
[i] El diluvio. 17.09.1938. P. 3.
[ii] Avió de caça rus: Polikarpov I-15
[iii]http://docplayer.fr/187080876-Notes-de-boris-peskine-a-propos-de-la-preparation-du-tournage-de-l-espoir-juin-juillet-1938.html
[iv] Tupolev SB-2
[v] A l’exili mexicà es va fer actor de cine i teatre. Va actuar en unes 70 pel·lícules amb el nom de Ramon Larrea. : https://youtu.be/WM1LVklV1Vc?si=9denGm6CKkp0pebC El fagment de la carta de solicitud d’asil a: https://historiatelefonia.com/wp-content/uploads/2021/04/garcicc81a-larrea-ramocc81n.pdf
[vi] https://prensahistorica.mcu.es/es/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=1000522&anyo=1938
[vii] Es pot veure un model igual en vol a: https://youtu.be/WM1LVklV1Vc?si=9denGm6CKkp0pebC
[viii] https://www.antoinedesaintexupery.com/avions/latecoere-28/
[ix] L’informe meteorològic indica, a les 8 del matí, a Tarragona: Vent suau del nordoest, temperatura 22º, cobert, amb núvols i boires. https://prensahistorica.mcu.es/es/publicaciones/numeros_por_mes.cmd?idPublicacion=1000522
[x] CORNEILLE, Pierre. El Cid. Acte I, Escena 5.
[xi] Descripcions de combats aeris d’avions amb base a Valls i Plà de cabra, contra els alemanys de La Sènia en diversos punts de la batalla de l’Ebre a: : TARAZONA, Francisco (1974) Yo fui piloto de caza rojo. Madrid, Editorial San Martin. Els de septiembre de 1938, a les pàgines 215 y ss.
[xii] THEILLOU, Françoise (2023). Je pensé à votre destin -André Malraux et Josette Clotis, 1933-1944. Paris, Grasset. Página 95 (els seus braços al voltant del meu cos, la seva galta contra la meva, no ens movem més del què farien dos brins d’herba).
[xiii] THEROUX (2023): 32.
[xiv] ALBERTÍ, Santiago y Elisenda (2004) Perill de bombardeig. Barcelona sota les bombes (1936-1939). Barcelona, Albertí Editors. Pàgina 292
[xv] CHANTAL (1976): 117