En la nostra recerca recent sobre un pilot italià que es va unir a l’esquadrilla ‘España’ —rebatejada més tard com a ‘Malraux’—, també hem trobat una pista que ens ha portat a un altre pilot, Jean Ferak, d’origen txec, que s’hi va unir durant la segona fase, quan els mercenaris van ser substituïts per voluntaris. Fem un cop d’ull a la seva carrera.
Jean Ferak[i] va néixer el 8 de juliol de 1913 a Ústí u Vsetína, un petit poble a prop de Brno que aleshores formava part de l’Imperi Austrohongarès fins que va passar a formar part de Txecoslovàquia el 1918. Fill d’un fuster, aviat va mostrar interès per la mecànica, cosa que finalment el portaria a l’aviació.
Es va graduar el 1933 a l’Acadèmia de la Força Aèria de Prostějov i va ser destinat com a pilot de caça al 1r Regiment Aeri de Praga. Ascendit a sergent el 1935, el març de 1936 va passar a la reserva per voluntat pròpia, ja que no s’hi sentia còmode. A partir d’aleshores, va buscar feina com a pilot civil.
La seva arribada a l’esquadró Malraux no va estar exempta de girs novel·lescos del destí. En assabentar-se d’una possible feina com a pilot de transport al Brasil, va viatjar a París per contactar amb l’ambaixada brasilera. Durant la seva estada a la capital del Sena, per casualitat, va assistir a una manifestació en suport de l’enviament d’armes al Govern de la República Espanyola, una acció impedida per la política de la No-Intervenció.
En l’acte, va conèixer un pilot francès (o era el mateix Malraux?) que el va convèncer perquè s’unís a la causa espanyola.
Va arribar a Espanya a principis d’octubre de 1938 i va ser admès a les F.A.R.E. amb el rang de tinent segon. Durant aquest període, també era conegut com a José Ferco i “Kozek”. Posteriorment, es va incorporar a la defensa de Madrid, amb base a Barajas, com a pilot de caça. A principis de novembre, se li atribueix l’abatre de dos Fiat CR32 i un He 51.
Va ser al desembre que es va incorporar a l’Esquadró Malraux, amb base a La Señera (Chiva)[ii]. Alguns informes el situen a Almeria, durant la batalla de Màlaga, en la qual va ser abatut de nou, possiblement abans de l’operació per protegir La Desbandá. De fet, el seu Potez D encara no havia estat reparat a primers de febrer del 37, essent posteriorment transferit a l’esquadró de Potez de la Força Aèria Republicana regular (vegeu carnet)
Després de completar el seu període de servei amb l’esquadró Malraux, Ferak es va traslladar a Catalunya, primer a Barcelona i després a Lleida, operant principalment a les rodalies de Saragossa i a les illes Balears. Seguí volant en el Potez D (veure carnet), del poc que va quedar de l’aventura Malraux.
Va ser en aquest context que Ferak va participar en un esdeveniment històric: el 31 de maig de 1937[iii], volant un Potez 540, el D, amb dos txecs més que servien com a artillers, va llançar dues bombes de 250 kg i trenta bombes de 10 kg sobre Palma de Mallorca, la qual cosa va causar deu morts i uns trenta ferits. En el seu retorn, va ser atacat per tres Fiat CR32 i el bombarder es va estavellar a la part sud-oest de l’illa; Ferak va ser l’únic supervivent i va ser fet presoner.
Però les aventures d’aquest pilot no van acabar aquí. Després de tres setmanes a l’hospital, va ser detingut i interrogat al castell de Bellver. Com que no era espanyol, va ser traslladat a una presó de Berlín. Finalment, Ferak, que aleshores tenia el rang de capità, va ser intercanviat el 19 d’agost de 1937 a Sant Sebastià per un pilot pro franquista.
Aleshores, Ferak es va reincorporar a les F.A.R.E., on va dur a terme missions de transport per a volar avions de nova entrega o reparats, fins que, el desembre de 1937, va tornar al front de Terol. El 19 de febrer de 1938 (data incerta), mentre pilotava un I-16 («mosca»), va abatre un avió rebel i ell mateix va ser abatut. Aquí és on s’acaben totes les seves empremtes a Espanya, i reapareix a Praga, on va romandre fins a l’ocupació nazi el febrer de 1939, moment en què va sol·licitar asil a l’URSS. Allà va treballar com a torner a Moscou i en altres ciutats soviètiques. Va tornar a l’aviació de combat el 1942, tot i que amb el rang de caporal, i més tard va intentar viatjar a Gran Bretanya per unir-se als aviadors txecs que lluitaven des d’allà. Malauradament, però, el creuer lleuger HMS Trinidad, que els transportava, va ser atacat per un Junkers Ju 88 i va naufragar; Jean Ferak va morir en l’incident. El lloc de descans final d’aquest pilot de l’Esquadrilla Malraux va ser el mar de Barents, a prop del Cap Nord. El 31 d’agost de 1942, el president txec va concedir pòstumament a Jean Ferak la Creu de Guerra Txecoslovaca de 1939 per «les seves accions excepcionals i reeixides»[iv], en les quals va sacrificar la seva vida al servei del seu país».
Que descansi en pau.
NOTES:
matges i detalls biogràfics a: RAJLICH, Jiri i MAJTENYI, David. «Jan Ferak: As de la Força Aèria Republicana. Mites i realitats». Revista española de Historia Militar, núm. 135, 2012, pp. 61–73.
[i] Una biografia força completa es pot trobar a: https://www.fronta.cz/interbrigadista-jan-ferak
[ii] https://www.visorhistoria.com/la-senera-los-ultimos-meses/
[iii] https://manuelaguilerapovedano.wordpress.com/2017/07/20/el-heroe-republicano-que-mato-a-tres-hermanas-en-mallorca/
[iv] Hi ha dubtes seriosos sobre certs aspectes de la seva carrera, especialment els esdeveniments descrits a la seva autobiografia, publicada a la revista “Ahoj na neděli” el 1938. (Spanish Journal of Military History, 135, 2012, p. 68)