(Capítol 4.6.2. de «La veritable història del rodatge de Sierra de Teruel»)
Tornats de París, el dilluns 9 a la tarda hi ha hagut un fort bombardeig al port i al barri antic, amb víctimes mortals[i]. Els dies següents hi ha alarmes constants, de manera que Malraux i Aub decideixen rodar a les nits. Dimecres, a les 8 del vespre esperen inquiets als estudis Orphea l’arribada de la camioneta amb extres del Prat de Llobregat. En un dels platós, s’ha preparat un recinte auster que ha de simular la sala de l’ajuntament d’un dels pobles on els dos aviadors aniran a demanar cotxes per il·luminar l’enlairament nocturn. També hi ha Berenguer i Piquer i, el més difícil: esperen que Mantilla porti a la camioneta els dos actors per a la seqüència: José Santpere (comandant Peña) i Julio Peña (Attignies).
Qui actua com el Responsable és un home a la seixantena, amb actitud reticent. Els uniformes l’intimiden. El comandant li explica la situació[ii]:
PEÑA: Hem d’enlairar-nos aquesta nit i no tinc fars… Jo no tinc cotxes, el Ministeri no té cotxes… I tu sí que tens cotxes.
Precarietat, que realça l’heroisme de l’operació. El Responsable s’acosta a l’oficial:
RESPONSABLE: Tres cotxes i dues camionetes. I en necessitaria almenys dotze…
PEÑA: És qüestió de vida o mort per als camarades que lluiten allà dalt.
El vilatà es resisteix al·ludint a la norma que només condueixin els cotxes els xofers del poble. És quan intervé Attignies. La frase estava prevista per a José Santpere (comandant Peña), però per donar realçament a la presència del jove actor, després d’haver-li perdut el rastre durant alguns dies, li han donat a ell.
ATTIGNIES: Els nostres mecànics conduiran els cotxes. Els vostres xofers podran roncar dins.
Després, en veure l’expressió de dubte del Responsable, segueix amb un suggeriment que el seu comandant rebutjarà de ple:
ATTIGNIES: Potser ens podríem arreglar amb algunes fogueres.
PENYA: Ens estavellaríem contra els tarongers…
Amb l’esment dels cítrics, al cap de Malraux sorgeix l’entorn de Chiva, seu de l’esquadrilla a finals del 1936. A la d’Aub, les vacances a l’horta i a Viver.
Queda la qüestió oberta. Malraux pensa que generarà una tensió adequada a l’espectador.
RESPONSABLE: Es farà el que es pugui. Tres, te’ls prometo des d’ara; si és possible més. Hem d’assegurar l’abastament. Mira tu si pots arreglar-te-les amb els altres pobles.
A la pel·lícula seguirà el que ja es va filmar només amb Santpere al següent, i últim, poble.
Quedarà pendent això del proveïment, que causarà una anècdota molt curiosa. Ja és nit tancada.
Aub s’assegurarà que Julio Peña sigui present. Tot i que la premsa destaca la resistència fèrria a Catalunya, no sembla que això pugui frenar l’atac rebel. A Extremadura sembla que la República pren la iniciativa, però no és el cas d’aquí. I si l’actor ho intueix, s’amagarà i no continuarà rodant, per poc que sigui. Al diari llegeix els forts atacs a la costa nord de Barcelona[iii].
Al dia següent, per a tranquil·litat de Malraux, Santpere i Peña acudeixen al rodatge. Mentre assagen, un dels germans Miró penja dues vegades un cartell a la porta d’una de les cases del Poble Espanyol[iv]. Representarà el magatzem de subministraments que ha anunciat el responsable que va intervenir el dia anterior.
La càmera està situada a la Plaça de la Font. A la primera presa de la porta es veurà el rètol Ajuntament, mentre que a la presa que rodaran posteriorment amb un extra que han anat a buscar, dirà: COMITÈ UGT CNT.
Rigueira i un actor català secundari han baixat a la Plaça Espanya[v] per aconseguir un figurant amb aspecte camperol. En ser ja de nit, no han pogut acudir als habituals col·laboradors. Han agafat el cotxe d’aviació, amb què rodaran alguns exteriors pels estrets carrers del Poble Espanyol.
Aviat localitzen un home gran, una mica begut. Aquest, en veure el cotxe i la pistola que Rigueira llueix al cinyell, desconfia. En català, l’actor li explica que es tracta d’una pel·lícula, que es tracta de dir un parell de frases, a penes cinc minuts, i que a canvi podrà menjar el que vulgui a la cantina i li ompliran les butxaques de cigarretes. Segueix la desconfiança, però un parell de companys l’animen a seguir els cineastes.
Arriben a la porta del Poble Espanyol i el primer que veu el pobre home és el rètol de Campo nº 1, del SIM. Ha sentit massa històries de gent que, després de pujar a un cotxe, han desaparegut per sempre. Agafa la porta per saltar, cosa que li impedeix Rigueira. Passen la portalada amb el cotxe i no s’aturen fins a la Plaça de la Font. La càmera i els focus el tranquil·litzen una mica.
Mentrestant, Piquer ha aconseguit que treguin tres grans peces de carn perquè uns voluntaris les entrin per la porta del Comitè UGT-CNT.
Després d’assajar, amb fort accent català, el figurant respon a les preguntes del comandant Peña:
PEÑA (des del cotxe que condueix Attignies); Qui són?
VILATÀ (fumant una cigarreta): Els voluntaris.
PENYA: Voluntaris de què?
VILATÀ: De l’abastament.
PENYA: I les camionetes?
VILATÀ: Han marxat al camp d’aviació per ajudar.
Quan s’allunya, Attignies arrenca el motor i comenta:
ATTIGNIES: Mentre ell fuma tranquil·lament.
I així va ser. Després de donar-li una truita i un parell de gots de vi i també tres paquets de cigarretes, més tranquil, l’home marxa baixant a peu la muntanya.
No ho saben, però serà la darrera seqüència sencera (a penes un minut de cinta) que rodaran a Espanya.
SABER-NE +: Rodando en el Pueblo español (cast)
NOTES:
[i] ALBERTÍ (2004): 332
[ii] MALRAUX, André (1968): 101.
[iii] https://www.visorhistoria.com/los-bulos-de-1937/
[iv] Es tracta de la Casa de los Cerdán, reproducció d’una casa de Murcia, situada al carrer Levante. DOMENECH Juan (1998). El Pueblo Español. Autoeditado. Página 69.
[v] El que segueix, a: MARION (1970) 76 i ss.
4.6.3.