ELLES AL RODATGE DE SIERRA DE TERUEL

A més de la constant presència de Josette Clotis, companya d’André Malraux, que va assumir puntualment labors de script (suggerint a més, per exemple, plànols de l’última seqüència, en què unes nenes encongien les cames al pas del fèretre de Saïdi), al rodatge de Sierra de Teruel van col·laborar també altres dones com Paule Boutault, companya del càmera André Thomas, o la periodista Maria Luz Morales, que analitzarem en el futur, així com algunes figurants en papers de frases curtes. Avui parlem de les tres joves secretàries de Produccions Malraux:

**Elvira amb l’autor.** Fundación Max Aub, 2003

ELVIRA FARRERAS (Barcelona 1913-Barcelona 2005), es va incorporar al rodatge en haver estat recomanada a Max Aub per la dona de Ricardo Gutiérrez Abascal, director del Museu d’Art Modern de Madrid, per aquell temps refugiat a Barcelona[i]. Malraux, en saber que era intèrpret d’alemany i parlava perfectament el francès, la va contractar immediatament.

La podem conèixer gràcies a la bibliografia i també en la seva participació en un documental televisiu.

FARRERES, Elvira (1997) Elvira Farreras i Joan Gaspar. Memòries. Art i vida a Barcelona 1911-1996. (Rec, Antoni Ribas). Ed. La Campana.

FARRERES, Elvira (1989). “Testimoni”. Archivos de la Filmoteca núm. 3. València, Filmoteca de la Generalitat Valenciana. Pàgines 288-292.

SET MESOS DE RODATGE. Director Felip Solé. (TV3-TARASCA, 2004)

L’autor va tenir el privilegi de comptar amb la seva amistat, havent compartit actes a la Fundació Max Aub de Sogorb.

MARTA SANTAOLALLA (Madrid, 1920 – Madrid 2019), possiblement Max Aub la va contractar per al rodatge de Sierra de Teruel, en estar emparentada amb personatges coneguts del món teatral (recordem que Aub era secretari del Consell Central del Teatre). Era neboda de l’actriu i professora de l’Institut del Teatre, Marta Grau, la germana de la qual, Teresa, s’havia casat amb l’actor Pere Codina[ii], que interpreta a l’aviador Schreiner a la pel·lícula, qui, per tant, també era el seu oncle.

El 1943, es va publicar la seva autobiografia (als 23 anys!)[iii] , a la mateixa editorial madrilenya que ho va fer amb Julio Peña: Astros[iv].

Posteriorment, gaudiria d’una reeixida carrera interpretativa als anys quaranta[v], sent també actriu de doblatge, cantant i musicòloga.

SANTA-OLALLA, Marta (1943) Mi vida. Madrid, Ed. Astros.

ZOÉ RAMÍREZ: Possiblement va ser recomanada per Maria Luz Morales, que també veurem posteriorment, ja que Zoé era filla d’Adela, germana de Mari Luz, i durant la guerra va viure a Barcelona amb ella[vi].

Després de la guerra, Zoé Ramírez Morales va treballar com a traductora a l’Editorial Surco[vii], que va fundar el seu germà Federico J., encara que l’ànima de la iniciativa va ser de la tia de tots dos, Mari Luz Morales, que no podia figurar a l’empresa per estar expedientada pel franquisme.